Per què som així?

Sergio Calvo. Secretari de Comunicació de JovesPV-Compromís per Vila-real i estudiant d’informàtica.

A dia d’avui, en ple debat d’unes terceres eleccions a l’Estat espanyol, la gent del carrer contínua fugint de la política, sí, fugint. Quan en qualsevol conversa entre amics o familiars traus el tema, eres tu l’estrany que parla de l’actualitat i se’n riuen de tu i açò és molt trist. Amb aquesta frase vull referir-me a què falta cultura social i política i com el sistema ha creat en nosaltres aquest pensament per a poder manipular-nos.

Una majoria de la gent va a votar pensant en la famosa dita “val més boig conegut que savi per conéixer” i en què “tots són iguals, tots roben” i jo crec que no té cap tipus de trellat i no només si parlem de política. Com pot ser millor una cosa roïna que una cosa bona? No ho entenc. Hi ha molta por cap a les coses noves, cap al canvi i no ha de ser així. Existeix un prejudici cap a aquell que vol lluitar per les seues inquietuds, on és normal que es facen coses roïnes, on es prefereix castigar les males accions a evitar que aquestes passen. Amb açò vull referir-me a com pot eixir d’un cap una agressió, el masclisme, l’homofòbia, la xenofòbia… Si no som capaços de pensar per nosaltres mateixos, de veure com és la realitat, d’informar-nos… estem perduts.

Açò permet el que estem vivint. La gent es creu el que els venen per televisió i és incapaç de pensar per ella mateixa. Un exemple clar d’açò és que els que manen realment el que volen és llevar la matèria de filosofia en els instituts o apujar els preus de les matrícules… Totes aquelles coses que et facen pensar són perilloses per al sistema, ens volen com a borreguets.

En fi, jo crec que la ignorància és el principal problema que tenim avui en dia i hem de fer alguna cosa per a canviar-ho. Moltíssima gent fa les coses sense saber el perquè, es fa així i ja està… Doncs no, és molt trist que no siguem capaços d’argumentar els nostres actes, de lluitar pels nostres somnis, de tenir inquietuds. S’està creant un caràcter obedient i seguidor de modes i el que no pensa així és el roí, l’estrany i em negue a què siga així, em negue a resignar-me. Hem d’obrir-nos al món, ser com som, tenir inquietuds, ser crítics, lluitar pels nostres somnis i, sobretot, ser feliços i, creieu-me, si no som nosaltres mateixos mai serem feliços.

En definitiva, hem d‘eixir a menjar-nos el món i no que el món ens menge a nosaltres.