Un món més lleig – In memoriam Pasqual Batalla

Maties Marín i Sàez. Secretari de política municipal del BLOC a Vila-real

Un dia 15 com avui, d’ara fa tres mesos, soterràrem el company, amic i polític local, Pasqual Batalla i Llorens. Aquell dia, a la plaça Major de Vila-real, davant de l’Ajuntament, per on desfilava una multitud de persones per a acomiadar-se de Pasqual i expressar el condol a la família, una periodista, no recorde bé de quin diari, es va acostar i em va demanar que li diguera unes paraules sobre ell. Ho recorde, com si fóra en aquest moment. Li vaig dir que Pasqual era un company del BLOC, des de feia molts anys, un nacionalista valencià, un home polifacètic, fester, solidari, cuiner, etc., un bon polític, un home honest, però que per damunt de tot, jo perdia un bon amic. A continuació li vaig dir, t’ho diré de manera breu: “Sense Pasqual, la meua vida és més pobra i el món un mica més lleig”. Tres mesos després em reafirme en aquesta frase i poc cal afegir.

Han hagut de passar tres mesos i, tot i que amb dificultats i emoció, amb el cor palpitant acceleradament i amb una enorme dificultat per no vessar llàgrimes en excés, vaig a parlar-vos de Pasqual, què és i què representa per a mi?

Fa molts anys que el vaig conéixer, militem en el mateix partit, el BLOC, el Bloc Nacionalista Valencià, que després ha format part indispensable i impulsora de Compromís. Hem estat durant molts anys, juntament amb Mari Gràcia Molés, Manolo Canós, Joan Damià Bautista, Vicent Goterris, Mònica Àlvaro, Leandre Adsuara, Xavi Ochando, Josep Pasqual Sancho i molta gent més, treballant perquè la veu del nacionalisme valencià tinguera representació a les institucions, tant locals, autonòmiques o estatals i pogueren, des de la nostra òptica treballar per resoldre els problemes dels vila-realencs i vila-realenques així com dels valencians i de les valencianes.

Hem tingut debats intensos i tensos, amb diferències estratègiques, fins i tot amb plantejaments polítics diferents, però sempre amb lleialtat, honestedat, mirant-nos als ulls i adoptant les decisions de manera absolutament democràtica. Pasqual és un home molt organitzat i tinc la imatge característica d’ell, després d’arribar als acords, alçant-se i amb les dues mans paral·leles i els dos dits índexs assenyalant cap endavant i descrivint un semicercle, enumerar l’ordre dels acords presos i la temporalització per a portar-los endavant. Val a dir, que aquesta actuació era independent de si corresponia a la seua postura o una altra. Pasqual, home vehement, de rígides conviccions nacionalistes, arrelat a Vila-real, el seu poble, el nostre poble és un home extraordinàriament flexible i consensuador, buscant el millor per a la ciutat.

En les eleccions del 2003, el BLOC va obtenir els millors resultats de la història del nacionalisme a Vila-real (la corporació municipal la formaven 21 membres), i amb una més de 3.100 vots, obtinguérem tres representants, Mari Gràcia Molés, Pasqual Batalla i jo mateix, Maties Marín. Val a dir que haguérem pogut muntar la colla dels cabuts del BLOC, perquè tots tres som cabuts, amb conviccions molt profundes, amb una mateixa ideologia però moltes vegades amb formes diferents de portar-les a terme. He de destacar la lleialtat del comportament dels tres, l’honestedat i l’ètica en la forma de fer política i el suport que hem tingut sempre del col·lectiu local i del conjunt del partit.

Si abans de compartir seient al Ple de l’Ajuntament de Vila-real, la relació ja era molt bona, sobra dir que els lligams i l’afecte van augmentar exponencialment.

Pasqual és un treballador incansable, amb esperit consensuador i pactista infatigable, mirant sempre pel bé del poble. Ajuda al que ho necessita, et dóna consells, t’acarona quan et fa falta, no s’oblida mai de tu i el tens al costat sempre que li demanes el seu ajut.

És un paranyer de tradició i per ell ha treballat durant anys, intentant la seua legalització i regulació, per fer que fóra una caça tradicional i selectiva. Es tracta de caçar tords mitjançant el xiulet i tenir un espai de socialització, punt. Quants viatges i quantes reunions, a València, França, Brussel·les, Itàlia, etc. Recorde un dia a Sacile, en la Fira dels ocells, com portava quasi del coll, l’aleshores comissari europeu d’Agricultura, Sr. Franz Fischler, per dins de la fira, a 36ºC, suant com un bou i explicant-li tots els detalls del parany i exigint-li, que fera les comprovacions que necessitara per a legalitzar aquesta caça tradicional valenciana.

De projectes portats endavant per Pasqual podem parlar de molts, des de la consolidació de la revista ‘Font’, tractant temes de Vila-real i a hores d’ara un referent per als estudiosos de la història i costums locals, passant pels cursos de valencià, el Correllengua, com un acte institucional, la tornada del Mercat al centre, l’impuls de la Colla de Gegants, el concurs de reclam bucal, l’ajuda a associacions locals, al comerç, les innombrables campanyes ‘El nom és Vila-real’, la publicació d’un fum de llibres, l’impuls de tradicions locals, laiques i religioses, l’inici del recinte de la marxa, la generació d’espais públics d’aparcament, la plaça del Mercat Central, la col·laboració amb premis literaris, amb penyes, amb les confraries, amb la Unió Musical La Lira, i tants i tants. Sempre va tenir el nostre suport, tenim confiança en ell i mai ens ha defraudat.

Com a primer tinent d’alcalde ha estat el contrapés que portava trellat i esperit conciliador a l’equip de govern, aportava serenitat a les decisions, maduresa i reflexió, en definitiva, mestratge.

Què dir de l’aspecte festiu, ànima de la Penya L’Embolic, cuiner i bo, generós amb tots els que per allí passaven, familiar, carinyós, organitzador d’activitats, solidari (mossén Guillermo en pot donar testimoni), impulsor del ja famós empedrat al carrer, a les vuit del matí, en la solta dels bous, organitzant viatges, etc.

Pasqual és un home amb un enorme sentit del humor, un home honrat, enamorat del seu poble i la seua gent, però sobretot i per damunt de tot, una gran persona. Els seus valors personals estan per damunt de qualsevol consideració i, així ho han valorat tots els que l’han i l’hem conegut.

He de dir que el camí que ha marcat Pasqual, en política, és exemplar i cal continuar-lo. Sempre ho diu, Vila-real primer. La gent sol dir, quan algú falta, que des d’allà on estiga sabem que ens estarà ajudant. Jo ho puc dir clarament, perquè sé on està, i per descomptat, que a mi m’està ajudant, perquè està i sempre estarà, al meu cor.

PASQUAL, T’ESTIMEM