Més contractes o més ocupació?

Vila-real Informació

A l’agost el Govern en funcions presentava unes dades suposadament positives, ja que s’havien signat 11,3 milions de contractes i s’havia trencat el rècord històric de contractació enregistrat el 2007. Però en Compromís ens preguntem si, realment, són unes xifres que s’han de considerar com a positives?

Evidentment, si ens dediquem només a sumar xifres absolutes, podem aplegar a agafar aquesta notícia com a bona, però si rasquem un poc més la superfície i descobrim quines són les seues causes, possiblement la nostra opinió no siga la mateixa, ja que també superem de forma històrica la temporalitat i la brevetat dels contractes. Segons dades del mateix Ministeri d’Ocupació, els contractes temporals més curts, els d’una setmana o menys, superen ja el 26% i la durada mitjana ha baixat a 50,9 dies, 30 menys que fa una dècada.

Una visió en profunditat serveix per a explicar com en un mercat laboral amb quasi dos milions menys d’assalariats que fa nou anys hi ha més contractacions. El 2007, quan hi havia uns 17 milions d’empleats, en els set primers mesos de l’any es van enregistrar quasi 11 milions de contractes; el 2016, amb 15,1 milions de treballadors, se n’han signat 11,3 milions. La nota negativa és per al Govern del PP i per al mercat laboral, sense cap mena de dubte, per l’abús de la temporalitat i de la precarietat.

Una situació que deriva de les reformes laborals del Partit Socialista el 2010 i del Partit Popular el 2012, no ho oblidem, i que fa necessari que ens plantem davant la desprotecció dels treballadors.

Una precarietat de treballs i salaris que no donen per a viure dignament, que no generen drets, que no garanteixen pensions. Més encara quan el Banc Federal Alemany, el Bundesbank, ha obert el debat sobre les jubilacions en proposar l’augment progressiu de les cotitzacions i de l’edat fins als 69 anys.

Però, potser, mirem a Europa quan ens interessa, perquè el Govern en funcions ignora sistemàticament les recomanacions de la Comissió Europea i la mateixa realitat, tant de les dificultats d’accés i permanència en el mercat de treball i la desigualtat en aquest, com de l’augment de la pobresa i exclusió social, i s’allunya més de l’Estratègia 2020.

Per això, des de Compromís, pensem que necessitem invertir en un Pla de Xoc per l’Ocupació que oferisca un horitzó vital als joves i dignitat als majors de 55 anys, garantir les pensions i obrir un procés de diàleg que recupere la força negociadora dels sindicats i que finalitze amb la creació d’un nou Estatut dels Treballadors que garantisca l’ocupació de qualitat.