Un poble que oblida la seua història?

Xavi Ochando. Portaveu de Compromís a l’Ajuntament de Vila-real.

“Els pobles que obliden la seua història estan condemnats a repetir-la”. El primer dia de classe, a la Facultat d’Història de la Universitat de València, se’m va quedar gravada aquesta frase del president argentí Nicolás Avellaneda parafrasejant el filòsof i polític romà Ciceró. Però, pense que conéixer la nostra pròpia història no només ens ha d’ajudar a no repetir-la, sinó també a ser més solidaris amb els altres pobles.

Divendres passat visitava l’obertura de l’exposició ‘Metralla’ de Pasqual Mas i Carles Abad que organitza l’Ajuntament de Vila-real, dins dels actes del Memorial Democràtic. En aquesta recomanable mescla de poemes i pintura, tot reflexionant sobre la Guerra Civil, em vaig trobar davant d’un quadre de grans proporcions on apareixien diferents persones, entre les quals perfectament es podria haver trobat un veí de Vila-real, a les portes d’un camp de refugiats francés rodejat de soldats. Aleshores em va venir al cap aquella frase que tant em va impactar el meu primer dia d’universitat.

On ha quedat la nostra memòria, on ha quedat la nostra solidaritat? Si fa 80 anys eren camps francesos els que acollien els refugiats que escapaven de la violència d’un conflicte fratricida a Espanya, ara són refugiats sirians els que intenten fugir de l’horror d’una nova guerra i apleguen a nous camps de concentració.

Tal com passa en l’actualitat amb els camps de refugiats sirians, com el de Lesbos, aleshores 550.000 persones amb passaport espanyol van ser recloses de forma indefinida com a “estrangers indesitjables” en territori europeu, al sud de França, a la intempèrie o en barracons, sense les condicions de salubritat ni d’aigua potable i sovint també sense menjar.

Però lluny d’aprendre dels errors de la història o de conéixer la solidaritat envers la sort d’unes persones (siguen de Síria, Eritrea o Iemen) que estan passant pel mateix calvari que els nostres avantpassats, el Govern d’Espanya continua mantenint virtualment tancades les portes de l’asil per als refugiats de guerra i a hores d’ara, tan sols una vintena dels 16.000 refugiats que l’Estat s’havia compromés a acollir han creuat les nostres fronteres. Des de Compromís per Vila-real considerem insuficient aquesta xifra i que no s’està fent prou per a posar remei al drama dels refugiats.

Encara és més sagnant veure el número de víctimes que tots els dies, intentant fugir de la guerra, es traga la mar. Només del 25 al 31 de maig, en una setmana tràgica, 1.083 persones perdien la vida en diferents naufragis d’embarcacions intentat aplegar a les costes d’Europa, tot només per buscar un futur millor, lluny de les bombes.

El Mare Nostrum s’ha convertit en la tomba de la utopia de molts sirians i la vergonya d’una Europa que gira l’esquena al seu passat. Però, potser, no és el poble el que ha perdut la memòria sinó alguns polítics espanyols els que han perdut els escrúpols quan pesen més en la balança dels grans partits els interessos econòmics abans que la vida de moltes persones que, igual com nosaltres ho vam fer un dia, tan sols busquen el somni de viure la vida en pau i llibertat.