Medi ambient, el gran damnificat

Ximo Ferrer. Militant de JovesPV-Compromís per Vila-real.

Quan es parla de medi ambient en general sembla que no és un tema suficientment important per a la societat d’avui dia fins que ocorre algun tipus de mancança o emergència. Fa uns dies enrere, després de veure el debat dels candidats a la Presidència de l’Estat espanyol, intentava fer una mena de resum o de síntesi d’un debat de més de 90 minuts de duració en el qual es tractaven diferents blocs temàtics: economia, treball, polítiques socials, etc., però en cap moment de tot el debat vaig escoltar cap referència al medi ambient, a les polítiques mediambientals o als pressupostos en la matèria referida.

Cada estiu els incendis forestals recobren protagonisme i generen una alarma lògica. I això no només per la destrucció d’un important nombre d’hectàrees forestals, sinó també perquè el desenvolupament urbanístic descontrolat dut a terme en les últimes dues dècades en zones forestals està suposant que cada any siguen més les persones evacuades per incendis i major el nombre de cases cremades, o a punt de cremar-se. En bona part a causa d’aquesta alarma, les administracions augmenten els recursos per a aconseguir la ràpida detecció i extinció d’aquests incendis, fet que aconsegueix una certa reducció en les hectàrees cremades. No obstant això, no es prioritza el més important: evitar que arriben a produir-se els incendis.

Actualment, les comunitats autònomes inverteixen més del doble en extinció que en prevenció. Així, Canàries, Navarra, Balears o Madrid dediquen a l’extinció gairebé un 200% més que a la prevenció. A més, bona part dels fons de prevenció es dediquen a la construcció de les impactants faixes tallafoc. L’increment dels mitjans d’extinció ha estat tal que en alguns incendis d’aquest estiu ja no podien participar més mitjans aeris, per falta de capacitat per a coordinar-los simultàniament.

WWF recorda que el País Valencià és, després d’Extremadura, la que menys plans de gestió forestal té. Solament el 2% de les masses forestals d’aquesta comunitat compten amb un instrument de gestió, valor que puja al 13% en tot el territori espanyol.

És important fer una mica de memòria històrica: des del segle xx, l’Administració ha gastat ingents recursos a recuperar la massa forestal perduda, el pasturatge, l’explotació de la fusta i els incendis. Ara Espanya és el país d’Europa amb més superfície forestal, però falta un plus de qualitat. Són necessaris boscos adults i, si és possible, sense grans despeses ni les tuteles pròpies d’un jardí. La resposta està en la mateixa naturalesa.

Els nostres boscos són atapeïts de natura, amb lianes, arbustos, herbes i multitud d’arbres (de la família Quercus, quasi sempre). A les primeres etapes dels anys 70, les repoblacions dutes a terme per l’antic ICONA (Institut per a la Conservació de la Naturalesa), que reemplaçava la Direcció General de Monts, feien els estudis de repoblació que es duien a terme també al País Valencià, ara bé, el problema d’aquests estudis, que després es portaven a terme a les nostres muntanyes, era la substitució del Quercus ilex (la carrasca) i el nostre Quercus faginea o roure valencià autòcton de les nostres terres i del bosc mediterrani, que va començar a ser substituït pel Pinus halepensis (pi blanc), on està la naturalesa del problema? El pi blanc té facilitat per a créixer ràpidament i desenvolupar-se fins a l’edat adulta, aquest fet fa que siga molt utilitzat per a les repoblacions després d’un incendi forestal, però, per contra, té molta facilitat d’ignició i es crema molt fàcilment. El cas contrari passa amb la carrasca, que aguanta la calor i el foc amb molta més facilitat que el pi blanc, però és de creixement més ralentitzat i té un cost més car que la repoblació amb pi blanc.

El País Valencià és ric en matèria de biodiversitat i ecosistemes, tenim grans i meravellosos parcs naturals on viuen gran mena d’espècies de fauna i flora, però durant els darrers 30 anys la problemàtica dels incendis forestals al nostre país ha anat en augment, i també l’abandonament massiu dels terrenys agrícoles, requalificacions de terrenys forestals a causa d’incendis intencionats o no, per al benefici de les corrupteles urbanístiques del Partit Popular en aquest cas; cal recordar també el denominat negoci del foc, la trama de Serafín Castellano, investigat per la UDEF pels contractes públics per a la contractació de les avionetes i helicòpters d’extinció d’incendis que s’utilitzen al País Valencià.

En l’actualitat, fa falta un nou model de gestió forestal que prioritze la prevenció davant de l’extinció, un augment del pressupost en matèria de prevenció d’incendis forestals. A causa de les malifetes i corrupcions del PP al nostre país, després de 20 anys de govern, hi ha un gran dèficit de recursos preventius: falta de tallafocs, obertures i manteniment de pistes forestals, silvicultura preventiva. A tot això cal sumar la tisora que ha fulminat 30 milions d’euros del pressupost de la Conselleria de Medi Ambient, que ha dut a terme el senyor Montoro amb el seu xantatge amb el FLA.