Que no t’enganyen en l’IBI

Domingo Vicent. Portaveu del Grup Municipal Ciutadans. 

Vos invite a fer un exercici. Agarreu els rebuts de contribució dels últims 20 anys i calculeu el que vos ha pujat. Jo ho he fet, en el meu cas tot el que podia anar enrere era fins 2004. Entre 2004 i 2022 el que jo pague de contribució pel mateix pis és un 78% més. Açò pot parèixer escandalós però s’ha de mirar bé abans de traure conclusions.

Entre 2004 i 2011, últimes dos legislatures del PP em va pujar un 50% aproximadament, i entre 2012 i 2022 amb el PSOE un 18%. Així i tot encara queden 10 punts per arribar a eixe 78% que és per l’efecte acumulatiu de les pujades.

Fins a 2011 les valoracions cadastrals van pujar molt com a conseqüència de la bombolla immobiliària, però porten 10 anys de descens.  La única cosa que ha pujat de manera constant ha sigut el percentatge que paguem. Així, durant els darrers anys cada vegada paguem més per unes cases que valen menys.

És molt? És massa? Se pot rebaixar? Ens el tornaran a pujar?

Ens pareix molt i ens pareix massa, encara que fer comparatives és complicat. Els ingressos per contribució urbana representen més del 40% dels recursos que te una administració local, és l’única alternativa per a quadrar els comptes, però al mateix temps és injust que sempre acaben pagant-ho els mateixos.

Des de Ciutadans Vila-real sempre ens hem mostrat en contra de les pujades, especialment de la última, la que han aplicat en 2022. La resta de partits de l’oposició també, però nosaltres som els únics que vam plantejar alternatives.

No te cregues a qui te diga que baixarà la pressió fiscal si no te diu com, sobretot si al seu historial te pujades del 50%

Tampoc te cregues a qui te diga que la única opció per a quadrar el pressupost és pujant la contribució, perquè mai tindrà prou.

En primer lloc fa falta major control i transparència. S’ha de conèixer fins al màxim detall quan costa cada servei rebut pel ciutadà i com se genera eixe cost, només d’esta manera se pot controlar, se pot valorar i se pot decidir què fer en ell. A la ciutadania li s’ha de dir la veritat, li s’han de fer les coses fàcils per a que puga valorar la gestió. Ha de saber quina part del servei que rep paga de la seua butxaca i quina li paguen la resta dels veïns en els seus impostos.

En segon lloc, s’ha de prioritzar. No es pot acontentar a tot el mon tot el temps, pagar problemes urbanístics, i tornar deute. Els ajuntaments han anat incorporant serveis, i obrint instal·lacions que s’han de mantindre, Vila-real n’és un exemple. Però la millora del finançament local no ha evolucionat al mateix ritme, i mentre no ho faça caldrà fer sacrificis.

En un control exhaustiu de les despeses i en una revisió dels serveis, s’ha de ser eficient i gastar en seny, podrem reduir la contribució o al menys evitar pujades futures. Si no s’actua el cost que pagarem serà molt més alt.