Ramon Ferrer: “Cal guanyar al carrer per a garantir la pervivència del valencià”

L’Acadèmia podria comptar amb una oficina permanent en Castelló per la seua simbologia

Ramon Ferrer Navarro, nascut a Vila-real l’any 1946, és doctor en Història Medieval per la Universitat de València, i president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2011. Ferrer diu que la història i la llengua han ocupat una gran part de la seua vida docent i personal i que “encara hui vaig cada setmana a l’arxiu de Vila-real a treballar en l’estudi de la nostra història”. Enguany es compleixen ja 10 anys des que va prendre els comandaments de l’AVL i en aquesta entrevista explica quina és la funció de l’Acadèmia i els fets més destacats en els quals ha sigut protagonista en els darrers anys

S. Barberá/Vila-real Informació

Ramon Ferrer Navarro (Vila-real, Castelló, 1946) és doctor en Història Medieval per la Universitat de València i president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) des del 2011. Ferrer diu que “la història i la llengua han ocupat una gran part de la meua vida docent i personal. Encara hui vaig cada setmana a l’arxiu de Vila-real a treballar en l’estudi de la nostra historia”.

Pregunta.- Quina és la funció de l’AVL?

Resposta.-La funció de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua ve definida per la mateixa Llei de Creació de la institució: L’AVL és l’ens de referència normativa de la nostra llengua i al mateix temps té l’obligació de vetlar pel valencià partint de la tradició lexiocogràfica, literària i la realitat lingüística genuïna valenciana, així com, la normativització consolidadda, a partir de les denominades Normes de Castelló del 1932. Eixe és el nostre paper, que no és poc.

P.-Considera que els valencians coneixen què fa l’AVL?

R.- La veritat és que cada vegada més, sobretot, en aquells àmbits més relacionats amb el món de l’ensenyament, la universitat, la cultura, la política o els mitjans de comunicació, per exemple, però no som percebuts de la matexia manera en altres sectors de la societat valenciana. Eixa és una labor de temps, però avançem a poc a poc.

P.- Quin balanç fa de la seua gestió com a president de l’AVL?

R.- No sé si soc la persona més indicada per a valorar el meu paper al front de l’AVL, però considere que ha sigut positiu. Hem avançat molt en qüestions pròpies i hem superat obstacles polítics i econòmics. L’activitat de l’AVL no s’ha detingut en cap moment i hem tirat avant obres normatives com el ‘Diccionari normatiu valencià’, que hui ja registra més de 75 milions de consultes, per citar-ne un cas concret.

P.-Com ha canviat l’AVL en els últims anys?

R.-Sens dubte, ha canviat per a bé. Aquells inicis dubtosos han passat a la història. L’Acadèmia és hui una institució de la Generalitat totalment consolidada, valorada i reconeguda dins i fora de la Comunitat Valenciana. Som el referent lingüístic de la nostra llengua pròpia, del valencià. Des del punt de vista intern, hui som els mateixos acadèmics i acadèmiques els qui proposem i triem els futurs membres de la institució. La normalitat és total en la vida de l’AVL.

P.-Quina és la seua relació amb l’actual govern de la Generalitat Valenciana?

R.- Com he dit adés, som una institució de la Generalitat i per tant les relacions cal qualificar-les de normals i correctes, com sempre m’agrada dir, des del respecte i la independència institucional.

P.-En l’AVL, hi ha estudis realitzats per a conéixer com ha crescut l’ús del valencià entre els ciutadans?

R.- Per capacitat operativa, este tipus d’estudis és més propi de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport. El que jo li puc dir és que la situació no resulta del tot satisfactòria. Veiem com en algunes zones urbanes el retrocés és evident per diversos factors. No és tant en els nuclis rurals, on la llengua es conserva millor. El paper de l’ensenyança en l’escola ha sigut fonamental per a la pervivència del valencià, però això no ho és tot. Cal guanyar el carrer i eixa és una papereta difícil de resoldre.

P.- Respecte a l’educació, s’ha incrementat el nombre d’alumnes en col·legis i instituts que estudien en valencià en la Comunitat Valenciana?

R.- Sí, afortunadament sí. L’index d’estudiants que parlen i escriuen en valencià ha augmentat, però moltes vegades el que gaunyem en l’aula es perd en el carrer. Eixa és la veritable batalla que estem lliurant. Per això no entenc molt com des d’alguns sectors s’invoca un cert supermacisme del valencià enfront del castellà. En tot cas, si hi ha una llengua en perill és el valencià, no el castellà.

P.- I sobre les universitats públiques valencianes, considera que és òptim el nombre d’assignatures que imparteix en valencià?

R.-Mire, possiblement no ho és. Estem lluny d’arribar a un nivell desitjable. En tot cas, mai serà suficient el que fem per conservar, protegir i impulsar la nostra llengua.

P.- L’ús de les noves tecnologies ha visibilitzat la llengua valenciana en la societat? De quina manera?

R.- Crec que sí. És molt satisfactori veure la quantitat de gent que escriu els seus missatges en les xarxes en valencià, sense entrar en més valoracions. Sí, el valencià està viu en les xarxes i això és gratificant.

P.-Al març, la Junta de Govern proclamarà les candidatures per a renovar un terç de membres de l’actual composició de l’AVL. La novetat és que les noves incorporacions seran tot dones, set en total, en compliment de la Llei d’Igualtat. Com s’ha dut a terme el procés?

R.-Bé, com vosté diu, ara mateix estem en la fase de proposar aquelles persones que pel seu perfil professional siguen les millors per a ocupar una de les set vacants produïdes en este procés de renovació d’un terç dels actuals membres. I sí, en aplicació de la Llei d’Igualtat, l’Acadèmia passarà de quatre a deu dones en el si de la institució.

P.-Ja hi ha noms de candidates?

R.- La discreció és una condició fonamental en esta qüestió i sobretot quan parlem de persones amb una gran vàlua professional en el camp de la gramàtica, la lexicografía, la literatura, l’onomàstica… No podem ni devem traure a la llum noms concrets fins que les candidatures siguen proclamades i eixe moment no s’ha produït encara.

P.-Des de l’AVL es va afirmar que la renovació deixa fora a destacats membres de la institució com Albert Hauf, Honorat Ros, Eduard Mira, Antoni Ferrando, Lluís Meseguer, Emili Casanova i Maribel Guardiola. De quina manera col·laboraran estos academics amb l’AVL a partir de juny, una vegada culmine la presa de possessió de les noves acadèmiques?

R.-Estes persones que vosté ha anomenat, excepte la senyora Guardiola, han dedicat vint anys del seu magisteri a treballar per la llengua des de l’AVL. Els set deixen un llegat importantíssim, però les institucions necessiten renovar-se per a continuar el seu camí. En el cas nostre no hi ha un estatut d’exacadèmic, però d’alguna forma la seua vinculació no desapareixarà en el futur.

P.- D’altra banda, el mes de juliol passat, l’AVL va avalar el topònim Castelló per al municipi de la Ribera creant una certa polèmica amb la capital de la Plana. Per això, l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Amparo Marco, va dir que anava a iniciar un tràmit perquè només fóra nomenat aquest municipi amb aquest topònim. Creu que hi ha polémica?

R.- L’Acadèmia va emetre un informe a propòsit de la petició de l’ajuntament del municipi de la Ribera Alta per a acabar amb un conflicte enquistat des de dècades. L’informe de l’AVL s’ajustava a la tradició històrica i lingüística d’aquella població. Ara bé, jo també comprenc el desconcert de la decisió i la postura de l’alcaldessa Amparo Marco. En el nostre ànim mai ha estat ferir la sensibilitat dels veïns de cap municipi i menys la dels de Castelló de la Plana. Dit això, crec que amb bona voluntat les possibles discrepàncies desapareixeran i tornarà la concòrdia.

P.- Fa uns quants anys es va estudiar la possibilitat de traslladar la seu de l’AVL a la Casa Matutano de Castelló. Considera que l’AVL hauria de tindre presència en cadascuna de les tres províncies de la Comunitat Valenciana? Creu que és necessària la descentralització de les institucions valencianes?

R.- La mateixa Llei de Creació de l’AVL establia que la seu oficial de la institució havia d’estar a la ciutat de València. Com tampoc es contemplava l’existència de delegacions territorials o subseus acadèmiques en les altres dos capitals de la Comunitat Valenciana. El legislador no ho va incorporar en el text, però, en el cas de Castelló, per la seua simbologia, l’Acadèmia sí podria comptar amb una oficina permanent. És una qüestió que es pot estudiar.

R.-El mes de gener passat, el jutjat penal núm. 17 de València va absoldre onze simpatitzants del Grup d’Acció Valencianista (GAV) acusats dels delictes de desordres públics, amenaces i coaccions després d’irrompre en un acte d’homenatge a Vicent Andrés Estellés en el saló de plens de l’Ajuntament de Burjassot en 2013, en el moment en el qual vosté prenia la paraula. Com va viure aquell moment? Considera que s’ha fet justicia?

R.- Aquells fets resultaren molt desagradables. I sí, efectivament, es van produir moments de tensió per les formes utilitzades per aquell grup de provocadors. Set anys després la justícia ha dictat sentència i ha absolt els acusats per falta de proves. Nosaltres som respectuosos i punt. Esperem que fets com aquells no es tornen a registrar mai més.

P.-Per últim, què ha de dir a aquestes persones que el qualifiquen de catalanista?

R.- Si parlar en valencià, si escriure en valencià, si defendre el valencià és ser catalanista, en eixe cas, sí soc catalanista. L’Acadèmia Valenciana de la Llengua es va crear per a normalitzar l’ús del valencià i protegir la nostra llengua. La resta d’històries no m’interessen. L’AVL té vocació de relacionar-se amb aquelles institucions del nostre àmbit lingüístic amb les quals compartim un nexe comú. Nosaltres mai hem tancat la porta a ninguna entitat valencianista per a fer del valencià una llengua més ampla i més forta.