Vila-real recupera per al centre de la ciutat l’arc medieval de la porta d’entrada a l’antic convent de les dominiques

Vila-real Informació

L’arc medieval que donava accés a l’antic convent de les dominiques tornarà a ocupar un lloc destacat en el centre de Vila-real. Les indagacions i treballs realitzats pel departament municipal de Patrimoni han permès trobar i recuperar per a la ciutat la porta principal del que va ser “el palau més important de Vila-real” des d’abans del segle XVI fins que va ser derruït en 1962 per a construir l’edifici de l’actual ajuntament. Les restes de l’arc han romàs ocultes fins ara, quan les gestions realitzades pel regidor de Patrimoni, Emilio M. Obiol, han aconseguit identificar un “element patrimonial de gran valor arquitectònic i històric” en el solar d’una empresa al que, pel que sembla, van ser traslladats l’any 2002.

“El treball dels tècnics de Territori i Patrimoni ha permès determinar que el conjunt de pedres que fins ara estava emmagatzemat en el solar d’una entitat local correspon a l’arc de la porta del carrer Major del palau dels Cucaló de Montull, que es va convertir en el segle XVII en l’antic convent de les dominiques. Es tracta de l’edifici més important que tenia la ciutat en aquella època, que servia fins i tot d’hostalatge quan persones de la reialesa visitaven la població”, assenyala Obiol. “És, per tant, el vestigi més rellevant que ens queda d’un dels palaus més significatius que ha tingut Vila-real, tant pel seu valor arquitectònic com per la seua importància històrica i patrimonial”, agrega el regidor, qui recorda que el palau apareix com el volum arquitectònic més important de la vila en el dibuix-ideograma de Viciana del segle XVI.

L’antic palau dels Cucaló de Montull i posterior convent de dominiques va desaparéixer en els anys 60, quan va ser demolit per a construir en el seu lloc l’edifici on hui se situa l’Ajuntament. En aquella època, el conjunt de pedres que formaven l’arc de l’entrada va ser traslladat, juntament amb altres restes, a Castelló. La documentació recaptada revela que, en 2002, l’aleshores govern municipal va sol·licitar a la Diputació la devolució dels vestigis, que va ser autoritzada eixe mateix any. No obstant açò, fins ara no ha existit informació ni registre oficial sobre la seua ubicació.

“Caldria preguntar als responsables de l’època els motius pels quals eixes restes van acabar dipositats en el solar d’una entitat, a la qual cal agrair que donara l’avís només va advertir l’existència d’aquest conjunt singular de pedres”. “Lamentablement”, agrega Obiol, “aquest episodi és una mostra més de la deixadesa amb la qual el Partit Popular ha tractat el patrimoni municipal durant els seus anys de govern”.

Després de les indagacions realitzades per l’àrea de Patrimoni i la identificació de les restes com les pedres originals de la porta del convent, l’equip de govern s’ha proposat recuperar i posar en valor un element “amb personalitat històrica pròpia, un important valor arquitectònic i una càrrega simbòlica i d’identitat patrimonial molt significativa”. Amb aquest objectiu, Obiol valora diferents possibilitats per a la ubicació de l’arc, una vegada reconstruït. “Un vestigi d’aquesta envergadura no pot deixar-se oblidat en un solar; la nostra intenció és recuperar-lo per a la ciutat i donar-lo a conéixer als veïns en una ubicació digna de la seua importància i el seu significat. Per això, una de les possibilitats en les quals estem treballant és situar l’arc en l’accés a l’Arxiu Municipal, a pocs metres d’una altra porta relativament semblant, com és la de la Sang, datada en 1541”, conclou el regidor de Patrimoni.