Suspés el control de visons americans a la Desembocadura del Millars després de detectar Covid-19 en dos exemplars

Conselleria ha aprovat un nou protocol per a protegir la salut dels responsables del maneig de la fauna salvatge i també s’han retirat les trampes 

Vila-real Informació

El passat 19 de març la Conselleria d’Agricultura i Transició Ecológica va informar que havia detectat Covid-19 en dos espècies de viso americà trobats a la província de Castelló. El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars format pels ajuntaments d’Almassora, Borriana, Vila-real, la Diputació de Castelló i la Generalitat Valenciana ha cancel·lat els treballs de seguiment, vigilància i control del visó americà (Neovison vison) per indicació de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica després que diversos agents mediambientals hagueren capturat dos exemplars d’aquesta espècie exòtica als rius Palància i Millars, en aquest últim al terme de Torre-xiva. Els animals van ser entregats a la Facultat de Veterinària de la Universitat Cardenal Herrera CEU San Pablo de València que després d’una primera anàlisi va confirmar la presència del virus SARS-COV2 en el cos dels dos mustèlids.

Ara per a prevenir la salut dels tècnics, agents mediambientals i guardes rurals del Consorci riu Millars s’ha decidit la suspensió immediata de la campanya fins a tenir un nou protocol que protegisca el maneig d’aquesta espècie salvatge exòtica introduïda als rius valencians. Per a controlar l’espècie exòtica la guarderia rural del Consorci riu Millars disposava de tres plataformes flotants, especialment dissenyades per a l’espècie. Unes trampes que ara han sigut retirades temporalment. Cadascuna es dipositava sobre l’aigua en llocs on prèviament s’havia detectat la presència dels animals mitjançant l’anàlisi dels seus excrements o les empremtes a la vora del riu. Durant la primera fase les plataformes flotants incorporaven unes bases d’argila que permetien obtenir les empremtes dels animals quan hi accedien. Durant la segona fase i una vegada detectades les petjades s’instal·laven unes gàbies automàtiques sobre la mateixa trampa flotant per a capturar els animals. El mes de maig de 2019 la guarderia rural va aconseguir capturar el primer exemplar de visó americà al Paisatge Protegit. Concretament es tractava d’un animal jove atrapat en la zona del mesurador, riu amunt de l’assut dels Matxos, entre els termes d’Almassora i Vila-real. El mustèlid va ser retirat pels agents mediambientals de la Conselleria de Medi Ambient, responsables del maneig de la fauna exòtica. La guarderia rural del Consorci riu Millars va detectar de manera oficial la presència de visons americans en el Paisatge Protegit l’any 2014. Concretament es van trobar tres exemplars ofegats en uns mornells il·legals que alguns furtius havien instal·lat al riu per capturar anguiles. Arran d’aquesta cita, el Consorci va contactar amb la Conselleria per tal de sumar esforços i evitar la dispersió de l’espècie invasora cap a la zona humida, on podria causar molts danys a la biodiversitat.

El Consorci riu Millars participava en la conservació del visó europeu

El Consorci gestor del Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va participar l’any 2018 en el Life Lutreola Espanya de la Unió Europea davall la coordinació del Servei de Vida Silvestre de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica de la Generalitat Valenciana. El projecte tenia com a finalitat principal salvaguardar el precari estat de conservació del visó europeu (Mustela lutreola) a Espanya on viu un dels últims reductes poblacionals naturals i de major viabilitat d’aquesta espècie autòctona europea. El visó europeu és un mustèlid catalogat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) com en perill crític d’extinció. Aquest mamífer habita uns pocs indrets del nord d’Espanya, Romania, Ucraïna, Rússia i França. L’objectiu del Life Lutreola desenvolupat al Paisatge Protegit de la Desembocadura del riu Millars va ser contribuir a la millora del visó europeu, justament amb la utilització de tècniques efectives d’eradicació del visó invasor americà, el seu gran competidor i que suposa una greu amenaça no sol per al mustèlid europeu sinó també per a moltes altres espècies de fauna autòctona a Europa. El visó americà està present a les comarques del nord de la Comunitat Valenciana, en els rius Millars i Palància des dels anys 90 del segle passat. Són d’animals fugits o alliberats de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló. Els visons exòtics van iniciar una dispersió lenta però contínua cap a la zona de l’Alt Millars, riu Túria, riu Jalón i finalment van arribar al riu Ebre. Els animals una vegada van colonitzar el riu Ebre van entrar en contacte amb l’hàbitat de l’amenaçat visó europeu. El Consorci riu Millars amb el Life Lutreola va establir el seu compromís de col·laboració amb la Conselleria per tal de reduir les poblacions de visons americans al Paisatge Protegit i així protegir els últims reductes dels visons europeus ubicats al nord d’Espanya.

Visó americà depredant un esquirol

Pels abrics de visó

El visó americà és un mustèlid de mida xicoteta originari de Mèxic, els Estats Units i el Canadà. Cap a finals del segle XIX es va iniciar la cria en captivitat per a abastir el mercat pelleter. La moda dels abrics de visó va arribar a Europa i a l’antiga Unió Soviètica durant els primers anys del segle XX i amb la moda també es van construir les primeres granges pelleteres amb visons importants de nord-Amèrica. Les primeres explotacions pelleteres es van construir a Espanya a les províncies de Segòvia i Pontevedra en els anys 1958 i 1959 respectivament. Poc més tard es van construir les primeres a Catalunya, Aragó i Comunitat Valenciana entre altres comunitats autònomes. Actualment el visó americà està inclòs en el Catàleg Espanyol d’Espècies Exòtiques Invasores.

Visó europeu

Les granges pelleteres de Terol i Castelló

La presència del visó americà en rius mediterranis castellonencs com el Millars o el Palància s’explica per la fugida massiva o l’alliberament premeditat de milers d’exemplars de granges pelleteres ubicades a les províncies de Terol i Castelló durant els anys noranta del segle passat. Per exemple l’any 2007 van fugir uns 2.000 visons americans d’un total de 10.000 que hi havia a la granja Visones Alto Palancia S.L. ubicada a la població de Viver, a la comarca de l’Alt Palància. La granja va patir el sabotatge de grups animalistes que amb el pretext d’aconseguir el benestar dels animals van provocar alliberaments massius d’efectes extremadament negatius per al medi natural. El resultat va ser la presència indiscriminada de centenars de visons americans en tot el tram mitjà i baix del riu Palància. Aquest fet lamentable també s’havia repetit anys abans en el tram mitjà del riu Millars. L’any 1990 es van escapar de la granja Zovimar ubicada a Sarrión (Terol), diversos visons americans. Els animals estaven abandonats en l’explotació després de la fallida de l’empresa. Onze anys després, un sabotatge en una altra granja localitzada a la Puebla de Valverde (Terol), va facilitar l’alliberament de milers de visons americans que van acabar colonitzant el riu Millars.