‘La ciutat sostenible’ pretén visibilitzar la magnitud de la contaminació

L’espectacle de contes infantils tindrà lloc el pròxim divendres 25 en la Sala San Miguel de Castelló

Vila-real Informació

És un espectacle de contes amb diferents tipus de titelles en homenatge a Gianni Rodari, l’imaginatiu autor de la ‘Gramàtica de la Fantasia’ i Premi Andersen ’70, considerat l’equivalent del Nóbel de la Literatura Infantil. Aquest espectacle de teatre familiar s’emmarca en la programació d’activitats per a públic familiar, programades per   la Regidoria de Transició Ecològica de l’Ajuntament de Castelló amb motiu de l’exposició Ecodistopías que s’exhibeix a la Sala San Miguel de Castelló.

‘Ecodistopías?‘ vol visualitzar la magnitud de la contaminació, i urgir-nos a la reflexió. Com podem invertir aquesta tendència i viure d’una manera sostenible? És imprescindible superar la separació entre els discursos i els fets per a poder detenir aquesta carrera cap al precipici.

Es representen quatre contes, ‘El canó de la pau’, la història de dos països en guerra i un canó que sona a pau; el ‘Pepo-paper’, basat en la “hipòtesi fantàstica” Què passaria si et trobares un xiquet de paper?; ‘L’arbre de les cartes’, cançó de caire ecologista, a partir d’un poema musicat de ‘Rodari i “La ciutat sostenible’, que pren el conte popular ‘El flautista d’Hamelín’ com a matèria primera, per a abordar l’actual problema del trànsit de les ciutats.

Teatre Buffo és una companyia de teatre que sorgeix en 1983 a partir d’una experiència pedagògica d’ensenyament en llengua italiana. La seua ciutat d’origen va ser València, en l’Institut Leopardi, dirigit per Empar Claramunt.

Entre els objectius de Teatre Buffo es troba dur a terme una innovació respecte a la temàtica de les obres representades que aborde temes actuals, i també una innovació dramatúrgica, usant tant contes clàssics com actuals. A més, també pretenen dur a terme una experimentació artística usant materials de diversa índole. Destacar també que aquesta experimentació artística es produeix també en les tècniques de titelles i en les seues innovadores posades en escena. Tot això sense oblidar, com és obvi, els valors pedagògics que té el mateix teatre de titelles.

Aquests objectius s’evidencien a partir de 1990 quan Empar Claramunt realitza, en solitari, espectacles amb la marioneta denominada La Princesa Malasuerte. Encara que aquestes innovacions i experimentacions esmentades anteriorment poden trobar-se també en els seus diferents espectacles, cadascun amb una temàtica i tècnica diferent, trobant així, Dz 3.000, un espectacle basat en La flauta màgica de Mozart, o La Bella i la Bèstia, on s’obriria un canal d’investigació sobre com els contes de fades influeixen en la formació d’els/les xiquetes/as, que desembocaria amb El nan saltarín, un altre dels seus espectacles on s’usarien maniquins rodants.

D’altra banda, i amb la col·laboració de Carmen G. Corberán, va començar a realitzar microespectaculs dedicats als xiquets més xicotets, on tenen cabuda tant els contes clàssics com els actuals, usant titelles de taula. Tot això ha comportat al fet que Teatre Buffo haja participat en mostres, campanyes i festivals tant en l’àmbit nacional com internacionalment. Així, aquest fet reafirma el prestigi i bon acolliment que la companyia té entre el públic.