Una història, molt valenciana

Josep Pasqual Sancho. Regidor d’Agricultura, Medi Ambient i Canvi Climàtic de Compromís per Vila-real

L’article 45 de la Constitució Espanyola estableix que tothom té dret a gaudir d’un medi ambient adequat per al desenvolupament de la persona, així com el deure de conservar-lo. Tot seguit, s’hi afegeix que els poders públics vetlaran per l’ús racional de tots els recursos naturals, a fi de protegir i millorar la qualitat de vida i defensar i restaurar el medi ambient. Alhora, l’article 17 de l’Estatut d’Autonomia diu que tota persona té dret a gaudir d’una vida i un medi ambient segur, sa i ecològicament equilibrat. La Generalitat protegirà el medi ambient, la diversitat biològica, els processos ecològics i altres àrees d’especial importància ecològica. I malgrat tot, quan veiem persones que s’omplin la boca amb la Constitució o l’Estatut, mai semblen fer referència a aquests preceptes tan clarament definits, els quals són rectors de la nostra vida pública… Encara hi ha gent que es pensa que el medi ambient és una matèria “per a fer bonic” dins l’Administració!

Al País Valencià, com a subjecte polític històric, l’interés per la protecció dels béns naturals i el medi ambient té arrels ben fondes. Abans que molts altres territoris de l’Estat hagueren establert cap legislació en aquest sentit, nosaltres vam saber estar a l’altura dels temps. Durant l’etapa del conseller Francesc Bosch i Morata, com a responsable de Cultura del Consell Provincial Valencià, i sense que l’Estatut Valencià haguera estat aprovat, el 1937 es crea la figura legal de Monument Natural del País Valencià, per a protegir els béns naturals valencians més rellevants, tot d’acord amb la legalitat de la Segona República.

Ja fa més de 80 anys d’aquella fita històrica que ens va situar entre els pobles que avançaven en medi ambient. Ara cal anar més lluny!

Altres articles de Josep Pasqual Sancho

– Postcapitalisme

– Vila-real, capital de l’agroecologia

– Col·lapse