Veus de dones de Vila-real a les Corts Valencianes: Marisa Mezquita

La diputada del PP assegura el repte és la conciliació: “S’ha de facilitar que les famílies puguen conciliar sense renunciar a res i tindre una vida plena”

Vila-real Informació/S.N.

Encara que març ja s’ha acabat, continuem revisant, recordant i reivindicant el treball de dones vila-realenques en tots els àmbits. Hui coneixem la trajectòria i la tasca d’una de les quatre diputades que Vila-real té la sort de tindre a Les Corts, Marisa Mezquita, del Partit Popular, que explicarà quines mesures es treballen des del seu equip a favor de la igualtat i quin és per a ella el repte més gran per a la nostra societat en aquest àmbit.

Marisa Mezquita és graduada social i durant dues legislatures ha sigut regidora del PP a la ciutat de Vila-real i des de l’oposició ha treballat en àrees com Educació, Urbanisme o Serveis Públics. Des de 2019 és diputada a Les Corts i forma part de la Comissió de Polítiques d’Igualtat de Gènere i del Col·lectiu LGTBI, a més de la de Peticions. Entre les últimes iniciatives en les quals ha treballat, destaca una sobre les retallades en les transferències als ajuntaments per a combatre la violència de gènere dins del Pacte d’Estat de Violència de Gènere i també els presumptes abusos a alumnes en l’UJI per part de docents. També s’ha interessat per l’accés a habitatges públics per a llogar a dones víctimes de violència de gènere i les seues famílies o les unitats policials d’àmbit municipal destinades específicament a la protecció de víctimes de violència de gènere.

Mezquita explica que sense dubte la iniciativa que més valora pel que fa a la igualtat i que lamenta que tirara endavant és la proposició de llei centrada en la conciliació que contenia una perspectiva molt transversal. “Abastava tots els temes, des de la conciliació, incentius perquè les empreses perquè flexibilitzen l’horari de la jornada laboral. També ho enfocavem al teletreball tant auge ara i tractavem el tema de l’eliminació de l’escletxa salarial. Al final moltes de les dones que elegeixen dedicar-se a les cures familiars o es veuen forçades són les que menys cobren de la unitat familiar, aleshores al final el salari és fonamental perquè la dona conserve el seu lloc de treball. Conciliació, corresponsabilitat i eliminació de la bretxa salarial anaven de la mà, però no va haver-hi manera que el Govern ens donarà el seu suport i ho lamentem”.

La diputada posa el focus que la pandèmia i el confinament han evidenciat les fissures del sistema pel qual respecta a la conciliació. “La nostra PNL pretenia activar un pla d’ajudes per a la conciliació tant pel que fa a l’ajuda econòmica com assistencial, però el Botànic la va vetar. Hauria sigut molt favorable, ja que les famílies més vulnerables ho han patit directament. El teletreball per a les dones treballadores de famílies nombroses ha sigut un càstig, una sobrecàrrega de treball, més que un alliberament i la flexibilització de jornada sempre comporta una reducció de salari. Sabem que les famílies monoparentals, que en quasi el 90% dels casos estan encapçalades per dones i en les quals tant les cures com els ingressos recauen sobre una mateixa persona, no hi ha possibilitat de corresponsabilitat”, argumenta.

Mezquita assegura que pel que fa a la violència de gènere, s’han centrat en els menors. “En aquest cas hem aconseguit tant una implantació de mesures i un complement de mesures extra de cara al confinament, contribuint a la detecció de casos de menors víctimes que no tenen ni la facilitat ni la possibilitat de denunciar que una persona adulta. Els xiquets estan excessivament desprotegits en aquests casos. Es troben immersos de ple en la violència de gènere que es crea, ja que veuen que la seua mare és agredida i també en la violència que s’exerceix sobre ells, abusos, tocaments etc”.

Un altre dels aspectes que Mezquita lamenta són les retallades en les transferències als ajuntaments per a combatre la violència de gènere emmarcat en el Pacte d’Estat de Violència de Gènere. “En marxa tenim dos PNL molt interessants. El Pacte estatal de 2017 va adoptar el compromís de dotar als ajuntaments i comunitats autònomes d’unes transferències perquè establiren programes en aquesta línia, però s’han vist molt afectades enormement. En la Comunitat, un milió d’euros menys, però hi ha municipis que han eixit beneficiats en aquest canvi de criteris en detriment d’uns altres. Perquè si els ajuntaments ja tenen establits una sèrie de programes, aquest canvi a mitjan any és un greuge molt substanciós. D’aquesta manera, hem presentat la PNL i també hem elevat mocions als Ajuntaments perquè que es consensuen els criteris i que no vaja en detriment d’uns certs municipis. A la província de Castelló per exemple ha suposat un 28% menys, en total 100.000 euros, a Vila-real la retallada ha sigut de quasi 13.000 euros, un 50% menys i hi ha ajuntaments com Peníscola que s’han quedat a 0 i altres municipis de diversos signes polítics com Borriana o Nules han patit retallades d’entre 50 i el 85%. Això és inadmissible en la lluita contra la violència de gènere”, indica. Destaca una altra PNL per a l’eliminació del tràfic de dones o xiquetes amb finalitats d’explotació sexual.

Marisa Mezquita: “El principal escull per a aconseguir la igualtat és la conciliació”

La diputada insisteix que per a ella el repte principal del sistema és la conciliació. “Hi ha estudis que analitzen les causes de l’abandó del lloc de treball per a centrar-se en la cura de familiars i dependents en la Comunitat i llancen dades alarmants i és que el 85% són dones. Per això la conciliació és l’assignatura pendent. En la Comunitat hi ha un descens de la natalitat molt alarmant i quan una família o una dona de manera independent es planteja la maternitat, una de les qüestions que es planteja és la conciliació i sobretot el tema de les dificultats que té a l’hora de flexibilització, el salari inferior que cobrarà etc. Al final la que s’encarrega de tot i renúncia a l’ocupació en el cas de ser necessari és la dona. Per això per a mi la proposició de llei inicial s’ha d’abordar de manera immediata, no es pot demorar. Ja veurem a veure si es pot incloure en una Llei d’igualtat que és el que s’insinua des de l’equip de govern, però creiem que ha de ser immediat, facilitar que les famílies puguen conciliar sense renunciar a res i tindre una vida plena, amb aspectes com la gratuïtat de les guarderies de 0 a 3 anys, que aquestes opcions de cures existisquen en l’àmbit assistencial i econòmic i les dones no tinguen la sensació de culpabilitat”, sentència.