Galileu i el Congrés del Bloc

Maties Marín Sàez. Militant del BLOC de Vila-real.

Algú pot pensar que aquest títol per a parlar del Congrés que celebra el BLOC el proper cap de setmana, 21 i 22 de maig a Fira València, té poc o res a veure. Res més lluny de la realitat i, com ara veureu, estan íntimament lligats.

La glòria de Galileu va ser la utilització del mètode científic, és a dir, és l’evidència de les observacions el que s’imposa sobre qualsevol especulació teòrica. D’igual manera passa amb les dues candidatures que es presenten per a dirigir els propers anys el BLOC. Des del meu punt de vista, ens trobem dues visions polítiques i estratègiques ben diferenciades, per no dir clarament contraposades.

Si bé és innegable que allò que anomenem el valencianisme, dóna igual o no els cognoms –progressista, ecologista, feminista, nacionalista, etc.–, té la major representació institucional que mai havia assolit mitjançant un instrument creat a instàncies del BLOC i que anomenem Compromís, no deixa de ser una realitat inqüestionable que, a hores d’ara, la força del BLOC, el missatge d’aquest i les maneres de fer política, en clau nacional de País Valencià, s’han anat desdibuixant. És per això que dic que tenim al davant un procés que cal analitzar amb molta cura i, més enllà de les especulacions ideològiques o estratègiques, és necessari estudiar científicament la qüestió.

Per què l’opció Compromís ha esdevingut una opció guanyadora, electoralment i social? Des de la meua òptica s’han donat un conjunt de circumstàncies que han portat a aquests resultats, algunes són externes però, sense dubte, d’altres són internes. Estem en un moment de crisi econòmica profunda, crisi de valors, desafecció política, a conseqüència de la corrupció, de promeses electorals oblidades, d’espoli del territori, etc.; en definitiva, la política genera desconfiança. La ciutadania ha buscat noves opcions polítiques, basades en el coneixement mediàtic de les propostes i en la gestió local, majoritàriament, feta pels representant de Compromís.

Val a dir que la conducta de les nostres regidores i dels nostres regidors, de les nostres alcaldesses i dels nostres alcaldes així com de les nostres diputades i diputats ha estat èticament irreprotxable. Si a això li afegim que la imatge pública que ha proporcionat Mónica Oltra de lluitadora incansable contra la corrupció i la postura bel·ligerant de totes i tots els representants, tant orgànics com institucionals, de Compromís contra la corrupció política i la defensa de les propostes polítiques en clau valenciana, ha permés uns resultats espectaculars.

D’altra banda, no puc deixar de parlar d’allò que és Compromís. Realment és una UTE, una plataforma electoral, que cal signar cada vegada que ens presentem a unes eleccions i que està formada per quatre parts: el BLOC (65%), Iniciativa (30 %) i la resta, Els Verds i Gent de Compromís (adherits directament a la plataforma electoral). Com es pot veure, hi ha una força hegemònica, el BLOC, i una altra molt inferior, Iniciativa.

Mentre dins del BLOC hi ha un corrent, prou majoritari, que voldria que aquesta plataforma electoral esdevinguera un partit o una federació de partits, amb unes normes clares, resulta obvi, ja que així ho han manifestat els nostres socis d’Iniciativa, que això no passarà. No ho volen, i ací rau el problema de Compromís, en el qual les dues candidatures que es presenten a dirigir el BLOC tenen les seues grans diferències.

Analitzem les propostes i actuacions de les dues candidatures utilitzant el mètode científic. D’una banda, Àgueda Micó, actual secretària d’organització i, de facto, secretària general l’últim any, pràcticament per raons del càrrec que ocupa l’actual secretari general, Enric Morera (president de les Corts). Presenta una candidatura, Un País per construir, amb un conjunt de persones que ja ocupen càrrecs dins del BLOC i que són els que estan organitzant el Congrés (haurien d’haver dimitit, la mateixa Àgueda Micó inclusivament) i, on ella mateixa és responsable, com a negociadora de les relacions de desigualtat dins de Compromís, on la veu políticament hegemònica és Iniciativa i, més concretament, Mónica Oltra. De fet, en les properes eleccions, el protocol signat amb Podemos i Esquerra Unida, al BLOC li correspon el 26% i a Iniciativa el 15% de la subvenció electoral i, quant a representació al Congrés, és molt pitjor, perquè si es repeteixen els resultats tindrem dos diputats cadascun dels partits i el senador territorial serà d’Iniciativa. És a dir, 60% d’Iniciativa i 40% del BLOC.

Com a secretària d’organització, és la responsable del desmantellament real de la seu del BLOC i del traspàs de les treballadores i dels treballadors a la seu de Compromís, que, com ja he dit abans, no és més que una plataforma electoral. Arriba a ser tan escandalós que fins i tot les targetes de votació del Consell Nacional del BLOC porten només el logo de Compromís. L’explicació que es dóna és que s’aposta per Compromís, però açò té un problema i és que eixe Compromís no existeix, és un ideal lluny de la realitat.

És també la responsable, no única, de fer un pacte amb Podemos, votat en contra per la majoria de la militància (74%), tot prometent la formació d’un grup valencià al Congrés dels Diputats, a consciència que això no era possible en les circumstàncies que hi havia. I finalment, políticament parlant, és la impulsora del no-ajornament del Congrés del BLOC en un període de precampanya, i també la que no facilita la participació de tota la militància del BLOC en les votacions, molt especialment de la direcció, impulsant la negativa que hi haja la possibilitat del vot telemàtic.

Açò últim és molt curiós, ja que es fan referèndums virtuals per a moltes qüestions, fins i tot per a triar les candidates i els candidats, amb un escàs control sobre el cens, i ens trobem moltes vegades que se censa gent que és d’altres partits com Iniciativa, que no fa primàries i les nega en Compromís o fins i tot des de les pàgines oficials, com Podemos Castelló, en què es va demanar que se censaren en les primàries del BLOC, per a triar alguna candidata en concret.

Finalment, s’ha fet una proposta de consens, que ha consistit a oferir al candidat de l’altra candidatura que s’integre en la teua. Li has oferit una cadira, no parlar de continguts, d’estratègia, de funcionament, etc., no, només una cadira. Em sembla ofensiu i poc seriós.

En poques paraules, el missatge d’aquesta candidatura d’enfortir el BLOC, millorar la democràcia interna, la transparència i la participació, no aguanta una mínima anàlisi científica. Galileu haguera dit, com ho va fer amb el moviment de la Terra, no valen especulacions sinó fets. Ho sent, Àgueda, però el BLOC que ens vols vendre no és creïble i el Compromís que dissenyes serà el que tu vols, però no existeix i els nostres socis l’han negat, per activa i per passiva, més que sant Pere a Jesucrist.

D’altra banda, està l’altra candidatura, la de Rafa Carbonell, actual cap de gabinet del conseller d’Economia i, fins ara, membre de l’Executiva del BLOC, tot i que en un segon nivell. Aquesta candidatura, Fent BLOC, Millorem Compromís, planteja un nou projecte de BLOC, que passa per enfortir-lo, que siga una organització política al servei del poble valencià, un partit clarament nacionalista, arrelat al País, amb les estructures adequades, organització juvenil, BLOC Jove, Dones en BLOC, etc., amb la presència adequada dins de Compromís, des del respecte als socis però sense renúncies innecessàries, amb una estructura orgànica diferenciada de la institucional (no hi haurà duplicitat de càrrecs), amb una aposta per altres perfils per a la direcció del BLOC, basat en la gent més competent i professional de què disposa el partit i amb una distribució territorial ampla. Això, de fet, suposa sense cap mena de dubte una incorporació de gent jove i ben formada, capaç d’organitzar cursos de formació per als càrrecs institucionals del partit, de plans d’implantació, de fomentar un esperit crític, d’introducció de tots els recursos tecnològics al nostre abast, etc.

En definitiva, es tracta de treballar amb honestedat i transparència amb la militància, practicar allò que el BLOC sempre ha defensat, la democràcia de base. Les decisions de la militància es respecten sempre.

Rafa Carbonell i el seu equip són ben conscients que Compromís és una extraordinària ferramenta de canvi per al País Valencià, però només ho serà si les organitzacions que el formen són fortes i els seus pilars ideològics i organitzatius ho són. Així ho han entés els nostres socis d’Iniciativa i ells són més forts ara que abans, estan construint una organització sòlida. Nosaltres també volem el mateix. Només d’aquesta manera es poden evitar pressions i xantatges, tant interns com externs.

S’han de regular les primàries de manera adequada, s’ha de fer una política en clau valenciana, s’han de consultar totes les decisions a la militància per tots els mitjans al nostre abast, no només quan interessa, no només perquè ens donen la raó, s’ha de fomentar els moviments de base, etc. Només amb un BLOC fort té sentit un Compromís millor, la resta són elucubracions sense cap punt de realitat.

També Rafa Carbonell ha plantejat algunes qüestions per al consens, totes dues han estat rebutjades. La primera, ajornar el Congrés i no fer-lo coincidir amb la precampanya, per cert, com va dir Àgueda Micó en un Consell Nacional, que es faria si es repetien eleccions i, així, poder treballar tots els aspectes del Congrés amb la tranquil·litat adequada i tenir possibilitat d’arribar a consensos amplis. Per tacticisme han optat per la posició contrària a la manifestada. La segona, utilitzar per a la direcció del BLOC la metodologia de l’Acord del Botànic, primer el què, després el com i, finalment, el qui. També ha estat rebutjada. Crec que l’oferta era molt seriosa i ben plantejada.

He de dir que conec tots dos candidats, des de fa anys, i crec que són dos actius polítics del BLOC, però és hora de triar un projecte i en aquest cas triaré el de Fent BLOC, Millorem Compromís”, perquè l’aplicació del mètode científic em dóna més garanties i concorda més amb la meua visió.

Per acabar, faré una última referència al títol de l’article, igual que en aquell moment la doctrina oficial no admetia el moviment de la Terra sobre el seu eix i al voltant del Sol, ara tampoc podem continuar en la mateixa postura oficial, com si tot anara bé. Galileu va haver d’abjurar de les seues idees per a eixir de la presó i va dir la seua famosa frase “Eppur si muove”. Nosaltres no renunciarem a les idees del BLOC que ens han portat fins ací.