La caducitat dels últims sis PAI de Vila-real possibilita que la ciutat no tinga 8.000 habitants més que en l’actualitat

Vila-real Informació

La caducitat en els últims temps de sis Plans d’Actuació Integrada, més coneguts com a PAI urbanístics, amb 2.552.338 metres quadrats de superfície que van ser aprovats per l’equip de govern del Partit Popular, ha evitat la generació d’un àrea amb prop de 8.000 habitants, “la mateixa quantitat que si agafàrem el municipi de Peníscola i el ficàrem dins de Vila-real”.

Així ho ha explicat l’alcalde, José Benlloch, que ha fet un repàs de tots els elements que posen en risc la viabilitat de la ciutat i que “estem fent tot el possible per evitar que ens impacten”. A més dels judicis i sentències que “es porten part del pressupost de manera periòdica”, destaca les ocupacions directes “realitzades per l’equip de l’exalcalde Juan José Rubert i que ara paguem entre tots”; les expropiacions, la diferència de les quals de preu marcada pels jutges s’abonen “després d’anys de litigis dels propietaris”; o els aprofitaments urbanístics, als quals “estem intentant donar solució amb la modificació del PGOU i que evitarà l’impacte de 230 milions d’euros sobre les arques municipals”.

A totes aquestes figures se sumen les requalificacions “a la carta”, que “només tenien per objectiu construir una ciutat fictícia, generant falses expectatives i culminant amb una gran estafa política i una autèntica farsa de ciutat”. Afortunadament, tal com explica el primer edil, “hem treballat dur i hem arribat a importants acords després de negociar amb els propietaris dels terrenys per a fer viable nostra ciutat i evitar que la irresponsabilitat d’uns pocs ens porte a la ruïna a tots”.

D’aquesta manera, recorda que “en anys de bonança, venien empreses o grups de propietaris a l’Ajuntament i sol·licitaven requalificar una zona rústica per a fer indústria o habitatge. Molts d’ells han acabat en la ruïna –per ser inviables i no tenir cap sentit- i uns altres també, encara que a causa de la crisi i les dificultats”.

En total són sis els grans PAI que s’han caducat al llarg d’aquesta legislatura i l’anterior, on destaquen el de Desenvolupaments urbans per a habitatges protegits, que preveia construir 462 habitatges, 179 d’ells protegits i que es va aprovar en 2006; el PAI residencial Solaes, situat en l’avinguda de França enfront del Pavelló Bancaixa, que preveia construir 2.450 habitatges; el de la Ciutat del Taulell, l’objectiu del qual era generar indústria al costat de la futura ronda Sud-oest en 1,7 milions de metres de sòl; el del Camí de Betxí, també per a sòl industrial; el de Pla Redó, caducat recentment, igual que el que pretenia construir 80 habitatges al costat de l’avinguda de Grècia.

“És una barbaritat el que es pretenia fer i, afortunadament, en desactivar-los, molts veïns han pogut respirar tranquils, perquè, de no ser així, encara estarien pagant impostos més alts”, assenyala Benlloch, “el nostre objectiu és acabar amb la ficció i l’estafa”. I és que, per al primer edil aquestes xifres posen de manifest “les barbaritats que va fer el PP a l’hora de gestionar el PGOU de 1993, ja que amb aquests PAI cancel·lats, i tenint en compte els solars que ja estan requalificats actualment dins de la ciutat i en els quals no podem tirar marxa enrere, podríem construir una doble Vila-real”.

Possibilitat de generar 20.000 habitatges i 50.000 habitants més

“Avui dia, sense moure cap fitxa en el PGOU i si tot aquell que té un solar qualificat com a urbà construïra algun habitatge, podríem tenir 20.000 habitatges més i altres 50.000 habitants que se sumarien als que ja tenim, un total de 100.000 persones, perquè després el PP vinga a dir-nos que necessitem un nou document urbanístic. Que ens diguen quin hort, barranc o riu podem requalificar per a fer torres de 20 altures, perquè és l’única cosa que saben fer”, critica. “Gràcies a la seua excel·lent gestió i a les seues constants mentides i ciència ficció, els vila-realencs patim ara la realitat, que és estar lluitant per a evitar una ruïna de ciutat en la qual, si per ells fora i si s’haguera materialitzat el que volien, no hi hauria qualitat de vida”, assegura.

No obstant açò, assenyala que “a pesar que podríem haver seguit el seu model de poca responsabilitat per a tenir més ingressos, hem preferit mirar al futur i pensar en la ciutat, en la defensa dels seus interessos i en actuar amb transparència i diàleg”, conclou.