Un model molt car

Domingo Vicent. Portaveu de Ciutadans en l’Ajuntament de Vila-real.

Tot el món té un model a seguir, un exemple que et marca una manera d’actuar o de fer. Així segons la RAE, un model és un arquetip o punt de referència per imitar o reproduir, també una representació en xicotet d’alguna cosa.

Doncs en Vila-real, el model de ciutat és una reproducció fidel del seu Govern. Un Govern acostumat a improvisar constantment, a gastar més del que té, havent de pujar els impostos fruit d’aquest descontrol en la despesa, o, fins i tot, un Govern més preocupat per lluir en les fotos que per pagar als autònoms en temps i forma.

L’última prova de la manca de planificació i seriositat d’aquest bipartit la trobem amb la convocatòria d’un ple en el minut de descompte per a aprovar els plans provincials. Un mal estudiant és el que ho deixa tot per a l’últim dia, un mal professional es el que ho deixa tot per a última hora, però el que fa el Govern de Benlloch és una irresponsabilitat darrere d’una altra.

No obstant, els veïns pagaran aquest any un 9’5 per cent més al model de l’alcalde i molt probablement no podran comptar amb els diners de la plusvàlua que aquest Ajuntament els deu i que Ciutadans reclamarà al ple de març. Un model per a que es puga seguir jugant al monopoly comprant edificis amb diners públics, un model per a implantar tòtems innovadors que carreguen els mòbils mentre la Plaça Major i el manteniment de Vila-real és pèssim, un model per a fer excursions a Almussafes en lloc de pagar als proveïdors quan toca, o un model per a seguir estrangulant als gimnasos incrementant l’oferta en el servei municipal d’esports. Un model de i per a Benlloch.

El model del egocentrisme i de la utilització de la Institució, com ja es va demostrar en el nomenament de la Filla Predilecta. Un model que no té en compte les aportacions dels companys de corporació. Un model d’improvisació incapaç de gestionar l’herència enverinada dels desastres populars, i que els eixirà molt car als veïns i veïnes de Vila-real.