Condemnen a un any de presó i multa de vuit mesos als propietaris d’un safareig a Vila-real per ‘explotació laboral’

Els treballadors, que no estaven donats d’alta, dormien i vivien en el local: “feia el màxim, quasi no menjava i acabava rebentat”

A.K.Herrando/Vila-real Informació

La fiscalia demanava una condemna de dos anys i multa de 12 mesos amb quota diària de 10 euros i costes per als propietaris d’un safareig a Vila-real per un delicte contra els drets dels treballadors. Finalment, el jutjat d’instrucció núm. 2 de Vila-real ha dictat una condemna d’un any i multa de vuit mesos amb quota diària de sis euros, amb quatre mesos de privació de llibertat en cas d’impagament i a més, se’ls imposen les costes. Així i tot, la sentència no és ferma perquè cap recurs d’apel·lació.

Els fets es van produir el passat 9 de novembre de 2018 quan a les 9.30 h, membres de la Unitat contra les xarxes d’immigració il·legal i falsedat documental de la Policia Nacional de Castelló (U.C.R.I.F.) i de la Inspecció de Treball i Seguretat Social van realitzar una visita d’inspecció conjunta al safareig, on un dels propietaris tenia antecedents penals per delicte de coaccions.

En el moment de la inspecció, es trobaven en el lloc, un dels treballadors en situació irregular al país que no estava donat d’alta en la seguretat social i que, a més, vivia en el local. Un altre dels empleats, es va donar de fugida en conèixer la inspecció. El tercer d’ells, estava donat d’alta des del 7 de novembre i finalment, la menor de 17 anys va ser donada d’alta el mateix dia de la inspecció. Tots dos treballaven en el safareig un mes abans.

Els acusats, un home i una dona, s’aprofitaven de la falta de recursos econòmics d’aquestes persones, i encara que havien sigut contractats a temps parcial per vint hores setmanals, treballaven de dilluns a dissabte des de l’obertura de l’establiment a les 8 del matí fins al seu tancament, sobre les 20 o 21 hores de la nit, fins i tot alguns dies fins a les 00.00 h. Quasi sense menjar, si el treball no li ho permetia, sent la seua retribució la tercera part del preu de la rentada dels vehicles, que no assolia el salari mínim interprofessional.

Un dels treballadors assegura que els obrien a les 7 del matí i els quatre estaven allí tots els dies, tenien a baix un quartet i a dalt una llitera i assenyalen: “deixem el treball perquè ens estàvem matant a treballar” i afig que els seus caps els van dir que no digueren que dormien allí. Un altre d’ells assenyala: “feia el màxim, quasi no menjava i acabava rebentat“.