Vila-real viatja fins a la Fossa 113 de Paterna i dóna suport a la Llei de Memòria Històrica de la Generalitat

Una delegació municipal representada per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, i pel regidor de Cultura, Eduardo Pérez, ha visitat la Fossa 113 del cementeri de Paterna. En aquesta trobada institucional, per primera vegada, ha estat present un president de la Generalitat Valenciana com és el cas de Ximo Puig

Vila-real Informació

Una delegació municipal representada per l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, i pel regidor de Cultura -al seu torn responsable del Memorial Democràtic per a recuperar i fomentar la memòria democràtica-, Eduardo Pérez, ha visitat aquesta setmana la Fossa 113 del cementeri de Paterna (en la qual s’estima que jauen les restes d’entre 50 i 60 persones que van ser executades entre gener de 1940 i setembre de 1941), en una trobada institucional en la qual, per primera vegada, ha estat present un president de la Generalitat Valenciana, en aquest cas, Ximo Puig.

L’objectiu ha sigut visitar els treballs que realitza un grup d’arqueòlegs en el conegut com a ‘Paredón de España’, on van ser afusellades més de 2.200 persones víctimes de la repressió de postguerra realitzada pel Govern del General Franco i on s’ha documentat l’afusellament de tres veïns de Vila-real. La comitiva ha sigut guiada pel representant de l’Agrupació de Familiars, Santiago Valles, que juntament amb el Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de València, han sigut els impulsors de l’inici de la recerca, amb el suport de la Diputació de València.

Benlloch ha destacat el “suport total de l’Ajuntament de Vila-real a la Llei de Memòria Democràtica i per la Convivència de la Comunitat Valenciana, que cerca participar en el procés de recuperació i reparació, sufragant amb diners públics les exhumacions i identificacions de víctimes de la repressió de postguerra i que actualment en tràmits en les Corts Valencianes”.

Tant el primer edil com Pérez, han agraït la invitació de l’alcalde de Paterna, José Antonio Sagredo, ja que està documentat que almenys tres vila-realencs podrien estar enterrats en les fosses comunes del cementeri de Paterna, ja que van ser afusellats en aquest enclavament. Es tracta de Manuel Segundo Eixea Vilar, coronel de l’Exèrcit de la República, executat el 15 de juliol de 1939, quan tenia 57 anys, després de ser condemnat per defensar la legalitat constitucional durant el colp d’estat del 18 de juliol de 1936. Un altre veí justiciat a Paterna va ser Francisco Arbos Sales, un cuiner de 36 anys que va morir el 13 d’octubre de 1941. El tercer, José Pitarch Usó, era practicant de professió, i va morir als 41 anys, un 29 de juny de 1942. “Estem en permanent contacte amb els arqueòlegs que realitzen les excavacions per si fórem capaces d’identificar els seus cossos, tot i que som conscients de la dificultat que comporta, ja que aquest és el segon espai de tot el país amb major nombre d’assassinats i sabem que en cada fossa hi ha desenes de cadàvers amuntegats, la identificació dels quals és realment complicada”, indica.

Per la seua banda, Pérez, que ha destacat el treball que es realitza a Vila-real des de la passada legislatura per a evitar que “tot aquest sofriment caiga en l’oblit, gràcies al Memorial Democràtic”, ha recordat que “73 vila-realencs van patir la repressió i van ser afusellats entre els anys 1938 i 1956 a diferents llocs” i ha assegurat que “aquestes execucions, realitzades després de condemnes sense cap tipus de garantia legal ni procedimental, van ser crims d’Estat amb l’únic objectiu de fer desaparèixer físicament als qui pensaven diferent”. Per açò, tots dos representants municipals destaquen que “el mínim que pot fer l’actual Estat democràtic és reparar la dignitat de les víctimes i de les seues famílies, facilitant-los la cerca dels cossos i la posterior identificació per a tancar la ferida”.