La Vila-real del futur: nous reptes per millorar la ciutat

La jornada per celebrar el cinqué aniversari del nostre diari va aconseguir traure a la llum els reptes que afrontem per continuar millorant

Vila-real Informació

‘La nova Vila-real del s.XXI’ va aconseguir reunir a nou ponents “de luxe” que van traslladar el seu punt de vista sobre el futur de la ciutat de la Plana Baixa des de les vessants de  l’agricultura, la indústria, l’urbanisme, l’economia, la salut, els serveis socials, els residus i la sostenibilitat. A més, ha comptat amb les interessants reflexions del president de la Diputació de Castelló, José Marti, i l’alcalde de Vila-real, José Benlloch. La commemoració del cinqué aniversari del diari digital i local ‘Vila-real Informació’ va servir per a conéixer en quina situació es troba la ciutat i cap a on va encaminada des de diferents camps essencials pel seu desenvolupament.

Primer bloc

En el primer bloc anomenat ‘El futur de l’agricultura, de la indústria i del desenvolupament territorial en una ciutat innovadora i el seu impacte en l’economia’, l’enginyer tècnic agrícola i president de la Comunitat de Regants de Vila-real, Pasqual Broch Reverter va iniciar la sessió amb la preocupant dada que 6 de cada 10 llauradors es jubilaran al nostre poble aquesta dècada, el que demostra que estem enfront d’un canvi del perfil del llaurador de Vila-real. Es donen de baixa parcel·les menudes i es donen d’alta de superfícies molt majors. A més, va explicar que nous cultius com l’alvocat s’hi han introduït en Vila-real i poden conviure en les mandarines i clementines que ara s’estan cultivant. Aquestes dues noves tendències, l’increment de superfícies i canvi de cultiu ve de la mà de gent molt jove.

Pasqual Broch en ‘La Vila-real del s.XXI’

Broch, ha valorat l’alqueria tradicional i l’autoconsum de productes de proximitat en el futur de l’agricultura vila-realenca. En la dècada vinent, aquesta agricultura es fraccionara en dos tipus de llauradors com són professionals ben formats i amb molts cultius més rendibles que els actuals o bé un llaurador de major o menor autoconsum que per convenciment serà ecològic o de proximitat. Pasqual Broch, com expert en la matèria, considera que es deuen recolzar les dues vessants i maneres d’entendre “la nova agricultura” i afegeix: “Vila-real com a societat moderna i avançada ha d’oferir formació i investigació professional, a més de suport als professionals”.

A més, Broch destaca que: “El llaurador no serà un productor i un contaminador com s’entén ara, serà un gestor mediambiental” i afirma que la societat haurà de treballar per recolzar tots els pilars productius i econòmics de Vila-real“.

L’advocat especialista en Urbanisme i coordinador de l’àrea a l’Ajuntament de Vila-real, Simón García, va abordar la idea que Vila-real necessita una revisió de plantejament per a elaborar un nou model d’ordenació que necessita més sòl i més obres encara que “entenc que és una quimera”. Sobretot per les inversions que necessitaria i perquè aniria de manera contrària al que en aquests moments és el model urbanístic, que està defensat per totes les instàncies oficials i científiques que s’ocupen de la matèria.

Simón García en la jornada ‘La Vila-real del s.XXI’

“Donant unes pinzellades de les oportunitats que ens ofereix el territori en aquests moments, Vila-real té una gran potència terciària. Considerem que en la zona Nord de Carrefour hi ha oportunitats per al sector terciari, zones industrials que estan degradades i que donarien oportunitats per a replicar el que hi ha ja en la zona Sud, en major o menys mesura” assegura. El residencial, actualment hi ha una problemàtica que arrosseguem des de la crisi, ja que hi ha poca demanda efectiva de sòl residencial per a edificació plurifamiliar. Sumant les zones buides que es podrien utilitzar, hi ha un total 2600 habitatges, la qual cosa podria generar 6.500 habitants més. Independentment d’això, tenim una altra oportunitat que és la redensificació de l’àrea del Madrigal. La gran bossa de més d’un milió de metres quadrats fins a l’AP-7, és sòl urbanitzable que ofereix moltes possibilitats de futur. L’industrial, en aquests moments està centrat en la carretera d’Onda i així continuarà. “Si tot va normal, en la primera meitat de l’any 2022 tindrem les màquines funcionant” anuncia .

D’altra banda, el director comercial de Porcelanosa Grupo, José María Segarra, hi ha tractat el vessant industrial i va destacar que Vila-real és una població innovadora, que compta amb una indústria potent com la ceràmica, un referent internacional. “La ceràmica de Vila-real és d’alt valor afegit”, cosa que “ens fa ser competitius en un mercat global. Per això hem de seguir en aquesta línia potenciant les prestacions de la ceràmica per estar en un nivell superior”.

José María Segarra en la jornada ‘La Vila-real del s.XXI’

Planteja reptes importants per al sector, que passa un temps d’incertesa, pels costos de l’energia i les decisions geopolítiques, cas de l’enfrontament entre el Marroc i Algèria, per això “hem de buscar fonts alternatives. A més hem de buscar disposar de matèries primeres per al sector i ho hem de fer al nostre entorn, encara que siguen més cares”. Per acabar, va llançar també un missatge d’optimisme en afirmar que“ el model econòmic de futur de Vila-real ha d’apostar per la gent de casa, que veja que té la seguretat de veure un futur ací, en el seu entorn”.

Rafael Moner, catedràtic del Departament d’Anàlisi Econòmica de la Universitat de València, va realitzar una radiografia ràpida de la Vila-real del segle XXI i com està preparada per a afrontar els reptes de desenvolupament i generació de nous nínxols d’ocupació. I ho va fer sobre la base de les dades estadístiques de l’INE, el SEPE o l’agència europea que analitza el mercat de treball (Cedefop).

Rafael Moner en la jornada ‘La Vila-real del s.XXI’

Va fer una visió d’una societat que ha apostat per la diversificació i la innovació, basada sempre en la formació. Aquí, va ressaltar que “invertir en capital humà, en formació, és una bona inversió que contribueix al creixement de l’economia i la creació de riquesa”. Per afegir que a Vila-real, només un 5% de la població no té estudis i que un 85% té estudis mitjans o superiors. Això permet veure un futur optimista perquè la formació permet estar preparades per a treballar en biotecnologia, salut o matèries vinculades amb la informàtica i l’electrònica. Per això, va rematar la seua intervenció, “Vila-real està preparat per a la revolució del servei i els treballs del futur”.

Segon bloc

En el segon bloc de la jornada, anomenat ‘Salut, serveis socials i sostenibilitat, bases fonamentals de l’Estat de Benestar’, el gerent del Departament de Salut de la Plana, Miquel Rovira, va destacar en la seua intervenció que “a Vila-real en l’actualitat tenim com totes les poblacions, una estructura depressiva de població a causa d’un creixement vegetatiu negatiu. I això des del punt de vista sanitari indica que anem cap a una població més envellida que necessitarà més recursos d’atenció a les malalties cròniques”. Per això va afirmar que “el sistema sanitari haurà d’anar a continuar curant, però sobretot a cuidar”.

Miquel Rovira en la jornada ‘La Vila-real del s.XXI’

Rovira va assegurar que per a realitzar aquestes cures a Vila-real “ens estem preparant en el nostre referent de la sanitat que és l’Hospital Universitari de la Plana. La nova situació ha de virar amb nova capacitat ambulatòria i tenim previst un nou edifici d’activitat ambulatòria a través dels nous pressupostos de la Generalitat. Aquesta atenció a la cronicitat, al pacient major, implica una gran potenciació de l’atenció primària de salut i per a això hi haurà un creixement del personal de salut per a donar suport a les necessitats sanitàries de la població” i va agregar que “el nostre hospital també ha de ser més sostenible i més accessible, per això estem treballant posant ascensors i plaques solars”.

Un altre aspecte que va destacar és el de la investigació. En aquest sentit va apuntar que enguany l’Hospital La Plana ha realitzat ja 24 publicacions en revistes científiques d’alt impacte. I va anunciar que estan treballant en la creació d’un grup d’investigació en Fisabio en el qual volen implicar institucions, a la universitat, a la societat civil perquè donen suport a aquests projectes d’innovació en investigació de matèria sanitària perquè revertisquen en la societat de Vila-real i de tot el departament de salut de la Plana.

D’altra banda, la cap tècnica de serveis socials de l’Ajuntament de Vila-real, Pilar López, va centrar la seua ponència en el futur dels serveis socials a Vila-real. López va explicar que la Llei de Serveis Socials de 2019, que va entrar en vigor en 2020, té per objecte configurar un marc jurídic d’actuació dels poders públics valencians en l’àmbit del servei social que s’aplica al conjunt de les actuacions del servei social que es fan en el territori de la Comunitat Valenciana per les administracions públiques i per les entitats que conformen el seu sector públic. Això marca un futur que ho consolida com un quart pilar de l’estat de benestar. Aquesta ordenació del sistema estableix una ordenació bàsica i específica que és competència del municipi i una secundària, de competència autonòmica.

Pilar López en la jornada ‘La Vila-real del s.XXI’

La responsable dels serveis socials del municipi va explicar que “a l’Ajuntament de Vila-real s’està treballant perquè el desenvolupament dels serveis s’ajuste a l’actual normativa i situe a la persona com l’eix d’intervenció i del sistema”.

A nivell general es planteja un model territorial de treball en dues zones en el municipi de Vila-real. Són dos centres socials, un és el de Barranquet i un altre en la zona del Pilar, en el districte 2. Des d’ací, l’estructura funcional que s’estableix són els serveis de primera atenció, informació i orientació, un servei de promoció d’autonomia personal i un servei d’inclusió social, prevenció i atenció a família i infància i uns serveis administratius generals que permeten agilitar la càrrega administrativa. Tot això, va assegurar López, “ens porta a un model organitzat on la figura del professional de referència per a Vila-real existirà en el sistema públic de serveis socials i l’objecte serà que garantisca el caràcter integral dels itineraris d’atenció”. En definitiva, va concloure, s’està fent un treball de reorganització amb esforç d’inversió per a l’Administració.

El segon tinent d’alcalde de Castelló, diputat provincial i president de Reciplasa, Ignasi García, va arrencar la seva conferència fent broma sobre que “Vila-real és una localitat que té aigua de sobres i les treu de sota les pedres”.

Ignasi Garcia

Va marcar aquest exemple com a forma per a destacar que Vila-real és una localitat que està apostant per les energies renovables i aquest és un repte per a la província a nivell global. De fet, va explicar que la localitat ha de ser capdavantera a l’hora de generar oportunitats per a tota la província i fer costat a les seves localitats veïnes com per exemple Nules que tenen més problemes, així com els pobles d’interior.

Sobre la recollida d’escombraries, va assegurar que “el 10% del pressupost del municipi es destina al tractament dels residus” i destaca que “és el més injust del capitalisme, perquè el paguem entre tots”.

Va indicar que és un repte perquè Vila-real en 2021 superarà les 20.000 tones de residus. Un fet que suposa que la quantitat de residus que es tracten cada dos anys en Reciplasa “podria ser de la grandària de l’Estadi de la Ceràmica, una barbaritat”.

Josep Martí

El president de la Diputació Provincial, Josep Martí, ha participat en les Jornades de Vila-real Informació, convocades per celebrar el cinqué aniversari d’aquest periòdic digital.
Durant la seua intervenció, el president ha felicitat Vila-real pel seu creixement, però també pel seu desenvolupament sostenible i la seua aposta i solidaritat amb tots els municipis del seu voltant. Gràcies a la solidaritat dels ajuntaments més grans de la província, la Diputació pot fer gestions per millorar les condicions de les poblacions de l’interior. I això, va dir Martí és molt important, per lluitar contra la despoblació i promoure una societat més equilibrada i amb igualtat d’oportunitats per tots els habitants del territori.
Martí ha mencionat, que la Diputació està propera a complir els seus dos-cents anys d’existència. I va qualificar el paper d’aquesta institució com fonamental, com un òrgan intermunicipal que puga prestar serveis a tots els ajuntaments.

Josep Martí en ‘La Vila-real del s.XXI’

Vila-real ha manifestat, és una ciutat que ha sabut apostar per l’economia però també, per reinventar-se al llarg de la seua història. És un municipi referent del progrés que ara també vol mirar al futur amb l’aplicació de les noves tecnologies, la formació avançada i la sostenibilitat. Perquè, ha comentat el president, aquest moment és crucial per avançar en reptes com el tractament del fem, la reducció dels residus als abocadors i el reciclatge; i també per garantir el subministrament d’aigua potable a tots els punts de la província. En aquest sentit, Vila-real ja ha fet els passos necessaris i seguirà endavant amb la col·laboració de la Diputació provincial. Per aquesta raó, ha donat les gràcies a la gestió municipal i al seu alcalde, Josep Benlloch.

Per altra banda, Martí ha felicitat Castellón Información i al diari digital Vila-real Informació per la seua tasca. els mitjans de comunicació, com aquest, ha mencionat, desenvolupen un treball molt important per la difusió de la cultura i l’educació.

José Benlloch

Benlloch: “Vila-real mira el segle XXI amb la defensa de les tradicions i també amb la tecnologia, la inclusió i la sostenibilitat”

L’alcalde de Vila-real, Jose Benlloch ha manifestat que la seua ciutat enfronta el segle XXI des de la defensa de les seues tradicions, l’agricultura i la indústria, però també amb la tecnologia, la inclusió, la formació i la sostenibilitat.

Benlloch ha presidit la cloenda de les jornades de Vila-real Informació, amb un discurs en el qual ha posat damunt la taula la gran capacitat de la ciutat per superar reptes al llarg de la seua història. Per començar, ha manifestat que les dades actuals assenyalen que Vila-real és la ciutat amb menys atur de la Comunitat Valenciana, amb una taxa del 13,73%, per davant de València i de Castelló.

Aquesta situació no s’ha produït per casualitat. Benlloch ha recordat que als anys 30-40 del segle passat, Vila-real va ser un municipi menut amb una població de poc més de 20.000 habitants. Però eixa ciutat va saber evolucionar d’una economia basada només en l’agricultura, fins a una industrialització en un moment de crisis. Va ser quan una gran gelada va afectar la seua producció cítrica. Lluny de lamentar-se, la població de Vila-real va decidir implementar altres models econòmics, com la ceràmica, la qual cosa tant de treball ha creat i que va duplicar la seua població.

Aleshores, Vila-real ja és molt més que un poble, és una ciutat en tot el sentit de la paraula, amb molt més de 50.000 veïns, amb una població que presenta hui el nombre més gros d’habitants que ha tingut mai. Això va ser possible, per la capacitat de superació i l’emprenedoria innovadora dels seus habitants. Vila- real va mencionar Benlloch, no renúncia les seues arrels ni a les seues tradicions. Romandre l’activitat de l’agricultura, bé amb les grans produccions professionalitzades, bé a través d’una activitat més menuda d’autoconsum. I encara que la indústria ceràmica ha donat moltes satisfaccions, la ciutat enfronta el futur amb la intenció de diversificar més encara les seues models de producció. Això significa, comentava l’alcalde, d’apostar per la formació, per les noves tecnologies, per millors serveis per aconseguir una ciutat puntera en indústria, en llocs de treball, però també en inclusió, i en sostenibilitat.

Aquest és el projecte de futur de Vila-real per al segle XXI, declarava Benlloch, i per aconseguir-lo, prompte tindrà un quart institut, i un centre especialitzat en capacitació agrària. L’ajuntament projecta millorar el Termet, per la qual cosa planifica un nou alberg, amb l’ajuda de la Diputació. Al mateix temps el nom de Vila-real, mundialment conegut pel Villarreal CF, tornarà a invertir en l’esport, com una activitat saludable que arribe als seus veïns i als municipis del voltant.

Benlloch té el convenciment, que cal explorar noves possibilitats de treball i de creació d’ocupació, sense oblidar les polítiques d’asistencia social i sanitàries, sense fer un pas darrere en la protecció i l’estudi de les seues tradicions.
Vila-real, ha afirmat l’alcalde Benlloch, és una ciutat, una gran ciutat, però és també el nucli que dona suport al seu entorn. En Vila-real estan els jutjats, l’hospital de la Plana, la Comissaria Nacional que, al cap de poc de temps serà una de les més potents. Vila-real és una ciutat solidària, ho ha sigut abans i seguirà sent-ho perquè té una visió de conjunt de què signifique col·laborar amb els municipis del territori. Per aquesta raó, ha declarat l’alcalde, la ciutat també treballarà per les polítiques sostenibles, pel reciclatge de residus, per l’abastiment de l’aigua potable a tots els municipis. No debades, Vila-real ja té un Consorci d’aigües, el qual va nomenar president a Benlloch fa poc temps.

Per finalitzar, l’alcalde de Vila-real ha agraït a Vila-real Informació la seua capacitat de difusió de les notícies en el municipi. Tant Castellón Información com Vila-real Informació, ha afirmat, són mitjans de comunicació plurals i objectius. També ha felicitat al seu director Ximo Tirado, per la seua capacitat d’organitzar unes jornades que han sigut capaces d’aglutinar, en les conferències oferides, les millores qualitats i reptes de futur de Vila-real, amb experts de reconegut prestigi en les seues matèries. “Això també és una innovació en el model d’aquest tipus de jornades i Vila-real Informació ha aconseguit el seu objectiu amb plena satisfacció”.

Des de la redacció de Vila-real Informació i Castellón Información volem agrair als nou ponents les seues enriquidores intervencions que, sense dubtes, ens va permitir continuar aprenent sobre la ciutat. A més, volem agrair a tots els assistents la seua presència i als espectadors que ens van seguir des de les nostres xarxes socials i la retransmissió de la Televisió de Castelló. Sense oblidar, per descomptat, a totes les empreses i institucions que van fer possible l’acte i que ens ajuden a continuar apostant per un periodisme local, provincial i de qualitat, al costat dels interessos dels veïns i veïnes de Vila-real. Aquests són l’Ajuntament de Vila-real, la Diputació de Castelló, Porcelanosa Grupo, Fobesa i Reciplasa. Moltes gràcies. Esperem continuar acompanyant-vos en aquest camí i seguir creixent per apostar per la pluralitat i la proximitat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Gràcies de part de la redacció que fan possible aquests diaris com són Ximo Tirado, Esperanza Molina, Loles Casado, Rafa Mezquita, Juanfran Roca, Susana Barberá, Ramón Pardo, Tàrsila Beltrán, Laura Torla, Soumaia Nejjar i Aicha Khoukhi.

Per tornar a veure l’acte, pots accedir al següent enllaç