Un CTE amb possibilitats, imaginació i #ambValentia

Jaume Moreno. Empresari d’informàtica i serveis jurídics d’energia i militant de Compromís per Vila-real.

De tots és conegut que s’han realitzat algunes obres, el cost de les quals ha estat molt superior al que el sentit comú podria arribar a entendre. Avui comentaré una d’elles: el Centre de Tecnificació Esportiva (CTE). Un centre el cost del qual s’ha disparat fins als 27 milions d’euros i que és un exemple més de la “política d’obres faraòniques i grans esdeveniments”. Mostra d’això són aquestes paraules pronunciades el dia de la seua inauguració: «Ací hem de portar un partit de tennis amb Nadal o a la Selecció Espanyola de Bàsquet». Després d’això vingueren les eleccions municipals i autonòmiques de 2011 i el tancament del CTE durant quatre anys.

El cost d’aquesta construcció és l’equivalent, almenys, als quatre complexos com el pavelló Bancaixa i piscina coberta que es podrien haver construït, solucionant amb això el dèficit d’instal·lacions esportives que existeix en l’actualitat a Vila-real i donant cobertura a tots els esports que avui tenen aquest problema, que s’agreujarà amb la propera desaparició del pavelló Campió J.B. Llorens, mentre no es construïsca un nou espai similar.

El CTE es va crear sota uns criteris totalment aliens al que ha de ser un centre de tecnificació, sense tenir en compte tampoc les necessitats dels futurs usuaris.

Les paraules d’alguns dirigents de federacions estatals esportives de Madrid en revisar el complex van ser de sorpresa, eren habituals en els seus comentaris paraules com “barbaritat” i “balafiament”.

Alguns exemples d’aquests greus errors en la concepció del Centre podem observar-los fàcilment en les dimensions interiors del pavelló on tan sols cap una pista longitudinal d’handbol i cap transversal com haguera estat ideal per al millor aprofitament de l’espai; la inexistència d’una pista o sala adjunta sense graderies per a realitzar un escalfament en condicions i poder aprofitar al màxim temps d’ús de la pista central; en els vestidors, la col·locació de dutxes amb reguladors termostàtics situats a dos metres d’altura (on solament arriben persones d’1,80 per regular-los) amb les seues contínues avaries provocades per la calç de la duresa de l’aigua; els bancs sobredimensionats i mal col·locats (que amb el seu desplom a punt van estar de provocar una greu lesió de dos esportistes); les inexplicables sortides d’evacuació d’incendis de les plantes superiors; els seients escalfats que s’han inhabilitat per evitar fugides d’aigua; la mateixa façana exterior del pavelló realitzada de xapa perforada que permet l’entrada de brutícia i humitat a l’hivern dins del pavelló; el disseny de la graderia sense llotja per a autoritats però amb infinitat de cabines de premsa; etc.

Altres exemples: a l’edifici de la piscina, la zona de spa totalment separada de la piscina, on ara cal construir una passarel·la per a poder aprofitar la presència del socorrista simultàniament en la piscina i l’spa.

La residència, on ha prevalgut la visió de la Serra d’Espadà des del pavelló sobre l’aprofitament òptim de l’espai construït…

El CTE també té les seues coses positives com l’eficiència energètica en la piscina coberta on el seu baix sostre permet mantenir la temperatura de l’aigua amb una despesa mínima o la domotització, que permet el control de les instal·lacions amb poc de personal.

I és just reconéixer l’esforç que s’ha realitzat des del Servei Municipal d’Esports per a aprendre i conéixer un complex esportiu sense “manual d’instruccions”, solucionant dia rere dia tots els imprevistos d’una instal·lació recollida de l’oblit i posant-la a punt per a ser usada.

El CTE té un gran potencial. Ara depén de nosaltres que aquest centre es puga revertir en un espai on, amb molt d’esforç, imaginació i diners, aconseguim traure-li el màxim rendiment possible.

Siguem positius i busquem l’ús útil i digne al CTE perquè els habitants de Vila-real el puguen gaudir. S’estan barrejant moltes possibilitats, totes en pro d’incentivar el seu ús.

Fa un parell de setmanes el mateix director general d’Esports de la Generalitat Valenciana, Josep Miquel Moya, va vindre a presentar el complex esportiu a tots els presidents de federacions esportives del País Valencià: «S’ha de donar a conéixer el CTE i que els/les nostres esportistes puguen comptar amb ell per a realitzar campionats i competicions» van ser les seues paraules.

Aquest fet juntament amb  l’esforç de l’Ajuntament i l’SME, sens dubte, dinamitzarà el centre esportiu i indirectament l’economia local. Ja es va inaugurar oficialment amb un Campionat d’Espanya d’Handbol de seleccions territorials, i s’han celebrat altres esdeveniments esportius i no esportius aprofitant la seua capacitat. Però no és suficient.

Les possibilitats són moltes i amb imaginació, amb ganes i #ambValentia podrem traure-li rendiment al Centre de Tecnificació Esportiva que Vila-real es mereix.