L’espantall

María José Valls. Consellera nacional del Bloc.

Acabem d’assistir a un gran escàndol que en realitat no hauria de ser tal, sinó una situació normal, encara que matisable, d’un procés judicial. Em referisc a la llibertat provisional d’Iñaki Urdangarin.

Per poder entendre la situació m’ha tocat aprendre un poc de procés judicial. Ara sé que una vegada dictada una sentència, no s’executa de forma automàtica sinó que cal esperar que aquesta sentència siga ferma. Si l’acusat interposa un recurs, se suspenen els efectes de la sentència fins que el Tribunal superior la confirme o la modifique. El condemnat no entra de forma immediata a la presó; si està en llibertat provisional, quasi amb seguretat romandrà en aquesta situació fins a la decisió del Tribunal superior.

En el cas d’Iñaki Urdangarin, la sentència no és ferma perquè es pot interposar un recurs davant el Tribunal Suprem. Fins llavors, la regla general ha de ser la llibertat, cal esperar que parle aquest Tribunal. Si es confirma la sentència, Urdangarin anirà a la presó.

Si volem filar prim, es podria discutir sobre les mesures cautelars. El Tribunal ha decidit que el comportament d’Urdangarin durant el judici, acudint sempre a totes les cites, no dóna indicis d’anar a fugir i per això, com a mesura cautelar, sols ha de presentar-se una vegada al mes a un Jutjat de Ginebra. Per contra hi ha qui pensa que se li podria haver retirat el passaport, que creure que no existeix risc de fuga és arriscat perquè ara hi ha una condemna que abans no hi havia.

I aquesta és la situació actual. Però, no és el que ens han contat alguns mitjans de comunicació en titulars alarmants:

Escàndol, Iñaki Urdangarin es lliura d’entrar a la presó; l’Audiència de Palma dicta llibertat per a Urdangarin; Urdangarin eludeix la presó i podrà seguir residint a Suïssa; Urdangarin no anirà ja a la presó i podrà viure a Suïssa (en aquest titular, veig que, després de les múltiples protestes a Twitter, han canviat el “ja” per l’expressió “ara com ara”, tot un matís), etc.

Els ciutadans no tenim per què conéixer el procés jurídic, el moment exacte en el qual s’apliquen les penes de presó, o què és una mesura cautelar, ni molt menys entendre de matisos. Els mitjans de comunicació haurien d’explicar-nos els fets, contar els perquès i, per què no, donar l’opinió, però, aquests titulars?

S’ha creat una gran alerta social i molta gent ha arribat a creure que Urdangarin havia sigut posat en llibertat per a sempre o que el seu era un cas molt excepcional per ser qui és.

És lògic que els ciutadans estiguem més que farts de la corrupció a Espanya. A més, que aquesta corrupció provinga de persones que haurien de ser modèliques per la seua relació institucional és encara més indignant, preocupant i trist. Però, si la situació del procés judicial era normal, per què és necessària tanta revolada amb aquests titulars? Per què han agitat aquest espantall?

A qui li interessa tenir la gent indignada? És una cortina de fum per a tapar altres casos? Interessa crear més recel contra el Poder Judicial? Serà simplement una maniobra d’alguns  mitjans de comunicació per a procurar-se visites i diners?

No sé respondre a aquestes preguntes. No sé per què ho fan. No entenc com no ens expliquen les coses com són ni per què ens mantenen en aquest estat d’indignació permanent.