Per una llei educativa valenciana

Santi Cortells. Professor i militant de Compromís per Vila-real.

Aquesta setmana fa ara un any que vam dir adéu al company Abel Martínez, professor interí que va ser assassinat per un alumne a un institut de Barcelona.

Crec, per tant, que és un moment adequat per fer una reflexió sobre la nostra educació. Dic la nostra perquè l’educació ja no es pot entendre sota cap concepte com la dels xiquets menuts, ni grans. És un assumpte de tota la societat. A més, tot el país necessita aprendre constantment, millorar-se, canviar per a avançar.

D’altra banda, pensem que cal no oblidar-nos i reconèixer el brou de cultiu que permet que malauradament molts professors treballen en un ambient de conflictivitat permanent.

Igualment cal destacar que com sindicats docents com USTEC (germà del nostre valencià STEPV) va explicar fa un any no es tracta d’un fet aïllat, sinó habitual en el marc de la globalització i un fenomen que tothom coneix i és indiscutible com està augmentant en el món occidental.

Em manifeste conseqüentment en desacord amb les paraules arran d’aquest crim del que aleshores era ministre d’Educació pel PP, José Ignacio Wert, qui va gosar qualificar açò com a fet “en absolut representatiu d’un problema de convivència escolar”.

En aquest sentit, és necessari posar-hi solució, tant en mitjans com en prestigi, protecció i autoritat dels nostres professionals de l’ensenyament.

Vull destacar que el professor que va morir era interí, i que aquest col·lectiu tot i haver estat fortament perjudicat per retallades constants en els seus drets laborals, ha donat, sense dubte, exemple d’una màxima professionalitat al servei de la societat.

Considere que és en l’ensenyament on mai hauríem d’estalviar com ens tenen ja acostumats els darrers anys, sinó posar tots els mitjans psicopedagògics i educatius que calguen perquè res així es torne a repetir mai.

No obstant això, tothom sap que cada quatre anys els polítics de Madrid tenen per costum canviar la llei educativa, per a mareig de tothom: estudiants, professors, pares i societat.

Per això, estic segur que una llei d’educació pròpia valenciana ens facilitaria molt les coses. L’especificitat del cas valencià és indubtable. Cal una llei racional i democràtica que tracte l’educació en la seua realitat social i és per això que la nostra societat té les seues particularitats, febleses i també punts forts. El remei no pot ser aixoplugar-se sota allò que val per als altres, perquè allò que és bo per altri, pot ser  perjudicial per a nosaltres. No podem administrar la mateixa medicina a tots els malalts, siga quina siga la seua malaltia. Això sí, segurament necessitarem tractar una Llei Educativa Valenciana com si fos el nostre Estatut, sempre buscant la màxima unanimitat possible. Blindaríem així l’acord per a molts més anys, facilitant l’aplicació i extensió dels seus objectius culturals, educatius i socials.

Recordem que malauradament un any després de la mort del nostre company encara no s’ha posat absolutament cap remei a totes les dificultats que patim en l’ensenyament per part de l’Estat.  Per Abel, la seua memòria, la de la seua família i el bé de tota la societat, sota cap concepte es poden deixar les coses tal i com estan. Cal un pas al front #ambValentia. Sense una educació de qualitat no hi haurà eixida a la crisi, ni als problemes socials ni a la violència de cap tipus. És clar que és una inversió a molt llarg termini, ara bé, no podem, sota cap concepte, deixar de fer-la.