La RTVV que volem totes i tots (menys Montoro)

Xavi Ochando. Portaveu de Compromís per Vila-real. 

La posada en marxa de Radiotelevisió Valenciana, el primer mitjà de comunicació públic estrictament valencià, un 9 d’octubre de 1989, va representar una oportunitat històrica per tal de dotar el País Valencià d’una eina fonamental per a dignificar la nostra llengua i la nostra cultura, oferir un servei públic bàsic a la ciutadania i un mitjà informatiu plural i proper. Una llàstima que no fóra així.

Allà pel 2012, la RTVV agonitzava i només li faltava l’última estocada del PP en forma d’un expedient de regulació d’ocupació que afectava més de 1.100 treballadors. Com tots sabran, després de 17 anys de gestió dels directors generals nomenats a dit, l’ens públic acumulava deutes per més de 1.200 milions d’euros i una plantilla total de 1.700 treballadors. Tots al carrer, amb una fosa en negre.

La degradada RTVV, que havia estat un colador d’amics, cosins i coneguts d’alguns dirigents valencians, d’alguns caradures, havia empobrit la seua qualitat feia ja molt de temps. El nombre de telespectadors queia cada dia, però no per això anàvem a consentir el seu tancament. Només calia una reconversió per a ser una televisió forta, passar de la manipulació i el partidisme pagat amb els diners de totes i tots, a una programació de qualitat on es marcara el seu caràcter públic i, com no, que fóra veritablement en valencià.

Això és el que volem, ni més, ni menys. No és tan difícil, però ningú, absolutament ningú, es va aturar mai a consensuar res i, molt menys, a treballar perquè així fóra. Per això van preferir tancar-la i, per això, van deixar milers de famílies al carrer i el que vinga darrere, que tanque la porta.

Però ara podem revertir la situació; a la Generalitat Valenciana, els nostres diputats de Compromís a les Corts han començat a crear una proposta de llei per a poder engegar una altra RTVV que potencie la nostra llengua i que no estiga lligada a cap partit polític.

Però el PP torna a posar-nos pals a les rodes, esta vegada a Madrid. Al senyor Montoro no li pareix bé que siguem els valencians els que decidim sobre el futur de la nostra pròpia televisió. No només ens ha aturat la nova llei que regirà la renovada RTVV (recordem que cap partit polític va votar en contra), sinó que, a més, ha posat RTVV en la llista de deutors d’Hisenda, la llista de la vergonya, comparant un ens públic amb grans deutors del nostre territori com Mario Conde.

Per això, Compromís per Vila-real hem presentat una moció al Ple per a donar suport a la llei aprovada a les Corts i sol·licitar al Govern central, i al ministre d’Hisenda en especial, que no interferisca en les decisions de les Corts en un tema tan sensible com aquest. I, per què no, també volem que torne TV3, que un bon dia ens van llevar i que, igual que Telemadrid ens unia amb Madrid fins que va ser tancada, o Canal Sur ens connecta amb Andalusia, puguem establir una reciprocitat amb els nostres veïns del nord i també amb els balears a través d’IB3. És natural, lògic i ens ho mereixem, una radiotelevisió pública, de qualitat i en valencià.