L’ocàs d’una agricultura orfe d’idees

Domènec Nàcher. Secretari Tècnic de Fepac-Asaja Castelló.

Malgrat l’apatia aparent del sector agrari de la nostra província, que no hi hagen ni idees ni iniciatives, la realitat n’és ben diferent. De joves agricultors amb inquietuds n’apareixen dia rere dia. Casualitat? Cap ni una. Front a l’abandonament progressiu del nostre minifundisme, ha sortit una expectativa renovada d’aquells joves que no trobant alternatives atractives als demés sectors econòmics es fixen en el nostre sector com un món ple d’oportunitats, on altres veuen calamitats.

Front a les seues bones sensacions, es troben un sector encorbat i abatut que no n’és capaç de renovar-se i veure les oportunitats sumit en el pessimisme i capbaix. Però no tan sols els agricultors  tradicionals es troben amb aquesta situació… vivim moments apàtics tanmateix a l’administració, que sembla no concebre el sector agrari com un sector d’oportunitats per a la gent, i com a proba no més cal fixar-se en els pressupostos que es dediquen a l’agricultura, sempre a la cua de les partides pressupostàries… i és que amb tanta apatia i mancança d’idees les administracions sucumbeixen al pessimisme regnant.

I la realitat és que els joves arriben al sector agrari molt preparats, amb una espenta renovada i fresca que be es mereix ser esmentada i fins i tot alabada. Empreses agràries que comencen amb parcel·les minifundistes amb productes de kilòmetre cero, molts específics que aconsegueixen, no sense esforç comercial (que tant trobem a faltar amb el sector més tradicional més acostumat a fer un bon producte però que se l’enduguen del camp…) una sortida i rendibilitat que bé es mereix ser nomenada.

Malgrat tot l’esforç i l’optimisme que impera en els nous agricultors (una gran majoria ingeniers tècnics o superiors e inclús algun que d’altre llicenciat en econòmiques), inclús el sector més tradicional, sempre obsessiu amb els cítrics, se’ls miren de reüll sempre amb manifesta incredulitat i fins i tot, menyspreu. En FE PAC  tenim una sectorial de joves amb inquietuds i iniciatives que en un primer moment podrien semblar ciència ficció però, que el seu èxit bé es mereixen una revisió i una segona mirada en nous models productius i de gestió que poden resultar generadors des dels quals es poden vertebrar noves idees i projectes per a una agricultura sempre canviant que ha deixat de ser un orfe d’idees.