Acate però no respecte

Maties Marín. Secretari de Política Municipal del Bloc Vila-real i militant de Compromís.

En els últims anys s’estan produint, de manera continuada, judicis contra polítics, financers, empresaris, sindicalistes, esportistes, etc. amb les corresponents sentències que provoquen en responsables públics, de diferents opcions polítiques unes declaracions que, almenys en el meu cas, provoquen una més que notable indignació.

El més normal que diuen és que acaten les sentències judicials, com si existira la possibilitat de no fer-ho. És una cosa semblant a dir que acaten que la Terra gira al voltant del Sol. Una bona prova del nivell intel·lectual d’aquests governants o representants polítics.

D’altra banda i, de manera immediata, reclamen respecte a les decisions  judicials, això si el que acaba per lliurar-se de la condemna és del seu partit o d’algun membre d’una alta institució de l’Estat o un gran financer. Hi ha qui va més enllà i demana respecte a la justícia.

Doncs bé, jo manifeste la meua manca de respecte per tot un conjunt d’actuacions i sentències judicials, perquè crec que estan a una distància infinita d’allò que representa, i és la justícia. Resulta molt difícil per a la ciutadania poder comprendre que miserables com Blesa o Rato, responsables del forat negre que ha representat la fallida de Bankia (ens ha costat més de 20.000 milions d’euros), les preferents, els desnonaments, etc., al mateix temps que vivien com a califes autoadjudicant-se un sou indecent, una targeta Black per a despeses personals, donant-se indemnitzacions milionàries, els col·loquen condemnes ridícules, per motius polítics, mentre que un pobre desgraciat per pagar 70 € amb una targeta falsa li cauen 6 anys de presó.

Ho sent molt, però no és possible creure i respectar les sentències dels jutges, molts d’ells col·locats pels polítics que ara han de jutjar. El respecte es guanya amb els fets, el metge curant i atenent els malalts, el fuster treballant amb cura, el docent formant els alumnes, etc. i els jutges i fiscals, treballant perquè la justícia siga igual per a totes i tots.

Recorde un discurs de Nadal en què el rei va dir que la justícia era igual per a tots. Si no fóra perquè em sembla cruel m’hauria posat a riure, ja que l’individu que ho deia és l’únic que per llei no pot ser jutjat per cap delicte. Segurament no tindrà res a veure en què al seu cunyat només li han imposat una condemna de 6 anys, després de la quantitat de diners públics que s’ha embutxacat, de manera il·legal i, que segurament no acabarà a la garjola, que haja estat absolta la seua germana, tractada com una pobre disminuïda mental, que no sabia ni s’assabentava de res, encara que sí té capacitat per a exercir el seu treball a Caixabanc, com a assessora financera. Que alguna ciutadana o algun ciutadà normal faça alguna cosa pareguda i veurem què passa.

Podria continuar amb el fum de casos “anormals”, sense condemna, sense judici, perllongats amb el temps, i amb un resultat inexplicable, per canvi de jutjat, de fiscal, de jutge o per cessaments de jutges, de fiscals, inhabilitacions, etc. N’hi ha de tots els colors, els esmentats Blesa i Rato, Griñan, Chaves, Mato, Granados, Bárcenas, Díaz Ferrán, Pujol, Ruiz-Mateos, Fabra, Camps, Mata, Barberà, Blasco, Correa, Crespo, etc. És indignant, indecent i inaguantable.

Si volem que les sentències judicials s’acosten a la justícia els membres dels tribunals, tant el Suprem com el Constitucional, l’Audiència Nacional, els tribunals superiors, etc., no poden estar en mans dels polítics, han de triar-los els jutges, fiscals i magistrats.

Al mateix temps que som tant condescendents i benèvols en tots els casos de corrupció, som implacables amb el suposat delicte de fer una consulta democràtica a Catalunya, demanada àmpliament pel conjunt de la població. I a més amb una rapidesa increïble.  Això no és justícia, és política i submissió al poder polític.

En un país normal els representants dels partits polítics que defensen aquest sistema haurien d’anar al Congrés en una furgoneta perquè ningú no els votara. Malauradament no és així. Jo, per suposat no ho he fet mai, ni ho faré. Us encoratge a establir un nivell de dignitat política per a la nostra societat i que ho manifesteu públicament, tant en el procés electoral com en la vostra vida quotidiana. Hi ha altres opcions més dignes i honestes.