El repartiment del pastís del feminisme

Dora Llop Montón. Secretària General PP Vila-real.

Les persones amb sexe femení som el 50% de la massa social, un mos molt cobejat dins del pastís de la influència social. El que domine a la majoria d’aquest tros de pastís té molts vots guanyats.

Tristament, això és així. Els partits d’esquerres, aquells que enarboren orgullosos frases com “El feminisme és una teoria crítica, és un moviment social i polític, és un paradigma ideològic amb uns mínims normatius fora dels quals no es pot ser feminista” o “ el feminisme de dretes no existeix” són els mateixos que amb les seues consignes propagandístiques ens inciten a un comportament femení específic d’acord amb els seus interessos.

Ens intenten dirigir a l’enfrontament entre sexes alhora que exclouen una gran part de dones que sent mares, solteres, lesbianes, etc. i lliures pensem que el feminisme no és repartir-se “el pastís” ni intentar guanyar-lo entre tots dos sexes, si no és fer un nou entre tots.

Respectar les diferències sense bel·ligerància sense imposicions i sense acrituds molt fàcils que justifiquen tal o tal altre interés polític o social, és el que ens defineix com a membres d’una societat avançada.

Les incoherències que hem vist aquests dies des del govern amb el projecte de llei incoat des del ministeri d’igualtat per les presses d’eixir a la foto dins de la setmana del 8M i no en una altra, (com si les dones només fórem mereixedores de lluitar per la igualtat al març) són tan escandaloses, que han deixat al descobert que tot és una estratègia per a crear polèmica i pescar adeptes. Per més que es titllen entre ministeris de “masclistes frustrats” és palmari que els importa bastant poc la igualtat real entre sexes, el respecte i la bona convivència social.

Però les dones fa molt temps que pensem per nosaltres mateixes i, sabem que les pancartes, els embolics i les polèmiques barates no són coherents amb actituds submises permetent que un home defense el treball fet per una. Les dones solteres, casades, vídues, mares, lesbianes, heterosexuals i lliures sabem que som iguals i, cap segura de si mateixa i del seu treball deixa que parlen per ella, ens defensem nosaltres mateixes perquè pensem i creiem que el fet és el correcte per a tots.

La nostra protecció són els nostres drets inalienables per ser persona. La resta tristament només és, voler “menjar-se el pastís del feminisme” sense pensar, precisament, en les dones.

A algunes no ens agrada que ens utilitzen per a guanyar vots ni què ens manipulen amb feminismes mal entesos. La igualtat entre sexes també és el respecte per la llibertat de l’altre.