Vila-real avança en el procés d’exhumació i identificació de les restes de la fossa de la Guerra Civil

Es tracta d’un procés per a facilitar que els familiars de dos desapareguts en la Guerra Civil puguen localitzar les seues restes i identificar-los

Vila-real Informació

L’Ajuntament de Vila-real ha fet un pas més en el procés per a facilitar que els familiars de dos desapareguts en la Guerra Civil puguen localitzar les seues restes i confirmar si es troben en la fossa del Cementeri Municipal.

En el marc d’aquest treball de recuperació de la memòria històrica i reparació del mal a les víctimes, aquest matí l’alcalde de la ciutat, José Benlloch, i la regidora del Memorial Democràtic, Rosario Royo, han acompanyat a l’antropòleg forense de la Universitat de València Marcos Miquel, que treballa amb la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica en el projecte d’exhumació de fosses de la Guerra Civil en la Comunitat Valenciana, i als familiars d’un dels dos desapareguts, el vila-realenc José Pla Pitarch, en la visita a l’ossera del cementeri, un pas previ al començament dels treballs d’exhumació.

L’Ajuntament de Vila-real va iniciar els tràmits per a la localització de les restes de José Pla Pitarch, nascut a Vila-real, i de José Andreu Tello, natural de Múrcia, a petició de les seues famílies, en existir dades documentals que les seues restes podrien haver-se depositat en l’ossera construïda en 1983 en el Cementeri Municipal al qual es van traslladar les restes de morts en la Guerra Civil. El consistori s’ha acollit a la Llei 14/2017, de 10 de novembre, de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana per a sol·licitar a la Conselleria que duga a terme els treballs d’exhumació i identificació. “Vila-real continua ferma en el seu compromís amb la recuperació de la memòria democràtica i la reparació del mal a les víctimes de la Guerra Civil”, assegura l’alcalde de la ciutat.

“Hui hem fet un pas més perquè els familiars de José Pla Pitarch i José Andreu Tello puguen saber si, com tot sembla indicar, les seues restes estan en la fossa del Cementeri Municipal, per a així poder donar-los sepultura i honrar la seua memòria”, ha afegit Benlloch, qui ha agraït de manera especial als familiars la seua comprensió i col·laboració en aquest procés “que és lent, però que va pel bon camí i des de l’Ajuntament de Vila-real continuarem treballant perquè la Conselleria complete tots els passos en el menor temps possible”.

Després de la inspecció visual realitzada hui per a comprovar l’estat de conservació de les restes, l’antropòleg forense elaborarà un informe que remetrà a la Conselleria perquè procedisca a l’exhumació i estudi de les restes, tal com explica la regidora Rosario Royo. El següent pas serà l’extracció de mostres d’ADN per a acarar-los amb les dels familiars, que ja han sigut analitzades per la Fundació Fisabio.

D’altra banda, Rosario Royo també ha explicat que el seu departament ha iniciat el tràmit davant el Ministeri de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica per a sol·licitar, a petició de la seua família, el retorn de les restes de Pascual Renau Broch des del Valle de los Caídos al Cementeri Municipal, en compliment de l’acord de Ple pel qual l’Ajuntament de Vila-real es va comprometre a ajudar a les famílies al fet que puguen exercir els seus drets, reconeguts en la Llei de Memòria Històrica, per a reclamar les restes dels seus afins.

Cal recordar que el 23 de març de 1959, les restes de 268 persones van ser traslladats des del Cementeri Municipal de Vila-real per a ser enterrats al Valle de los Caídos, amb motiu de la inauguració del mausoleu franquista. Bona part dels trasllats corresponen a combatents morts en la Guerra Civil i procedents de diferents punts del país. Després d’una exhaustiva anàlisi de la documentació que conserva l’Arxiu Municipal, l’informe tècnic elaborat pel departament municipal va determinar els noms de 244 dels exhumats i va identificar als 14 veïns de Vila-real que van ser portats a Cuelgamuros per al seu soterrament en el monument funerari construït per la dictadura franquista. D’ells, existeix constància documental de la inhumació en la basílica d’almenys huit vila-realencs.