Un informe tècnic arrossega que l’Ajuntament de Vila-real té un risc urbanístic a curt termini de 48,5 milions

El consistori envia al Govern aquest document després d’haver incomplit el Pla Econòmic Financer de 2017. L’alcalde espera que l’Estat comprenga la situació que viu el consistori a causa de les sentències urbanístiques que podrien arribar en els pròxims temps, amb un muntant global que es correspondria amb el pressupost de tot un any i que engloba prop d’un centenar de plets. A més, incideix que els impostos no es van apujar per a fer front a la situació, ja que són un avantatge competitiu front a la capital

S.N./Vila-real Informació

“El Ministeri d’Hisenda està preocupat per la situació de l’Ajuntament i ens ha demanat un informe tècnic que detalle d’on provenen els 48,5 milions d’euros de risc urbanístic de l’Ajuntament a curt termini”, així és com ha descrit l’alcalde de Vila-real, José Benlloch, la situació econòmica en la qual està immersa la ciutat i que han portat al fet que s’haja incomplit el Pla Econòmic i Financer, com va anunciar la setmana passada. El document desglossa el risc urbanístic existent “a causa de les sentències i altres conflictes heretats i la quantitat total és la mateixa que el pressupost anual del consistori, el que indica la gran amenaça que suposa per als comptes”.

El primer edil ha lliurat a la premsa una còpia on figuren aquestes dades en un “exercici de transparència sempre que es respecte la llei de protecció de dades, perquè Ministeri comprenga quin és la realitat que, per desgràcia, estem vivint i que els veïns coneguen com estem patint per la desastrosa gestió urbanística del PP durant el seu Govern, que va deixar l’endeutament en el màxim històric i un préstec de vint milions per pagar, a més de totes les sentències i reclamacions del jurat d’expropiació”, ha detallat.

Benlloch ha destacat que “el Govern s’ha posat dur amb les lleis d’estabilitat i molts ajuntaments ja s’han sanejat, però el nostre és un dels pocs que, a causa d’aquesta situació heretada, va haver d’aprovar un nou Pla Econòmic Financer, ja que és impossible complir amb les regles establides, per tant el més probable és que hàgem de fer altre per a 2018”, apunta.

En aquest sentit, l’alcalde lamenta haver de dedicar “tants esforços a gestionar el passat”, tot i que assegura que “aquells veïns que consideren que s’han vulnerat els seus drets en el passat tenen tot el dret a reclamar”. A més, titlla “d’escandalosos” les dades relatives a la situació urbanística heretada. “La ciutat podria haver fet fallida durant el mandat del PP, perquè no deixaven de construir i inaugurar, però no pagaven a ningú i la justícia és lenta, per la qual cosa ara arriben totes les conseqüències del que es va fer en el seu moment i el Ministeri està preocupat”, relata Benlloch.
A més, ha assegurat que aquests 48,5 milions no són segurs del tot, “ja que, no podem saber si la sentència serà recurrible o si és firme i tampoc quan ens arribarà, per tant gestionem amb una inseguretat total”. De fet, recorda que dels 48 milions d’euros, una mica menys de la meitat, 20,1 corresponen a reclamacions en tràmit en la via judicial, que coincideixen amb 37 plets, en els quals es trobarien les factures falses de Piaf, “que encara se’ns reclamen a pesar d’estar l’assumpte en els jutjats” o el jardí de Botànic Calduch, els terrenys de l’Avinguda França o la BUC. “És una barbaritat”, lamenta Benlloch, qui explica que els 28 milions restants corresponen a sol·licituds d’expropiació per ministeri de la Llei que, o bé estan pendents de valoració pel jurat Provincial d’Expropiació, o bé es té constància en l’Ajuntament que han sigut recorregudes sense que existisca resolució judicial ferma. “A açò se sumen els 4,3 milions que cal pagar ja als propietaris per resolucions fermes del jurat d’expropiació”, afig. Tota aquesta situació, tal com indica el primer edil, “impedeix preparar el futur com ens agradaria”.

El més greu de tot és com afecta aquesta situació a l’avanç de la ciutat. “Fem front a molts impediments per a gestionar o adjudicar qualsevol servei, ja que entre la plica, el concurs, les reclamacions i tot el que s’allarga una actuació, com la dels camins rurals, portem ja set mesos. També ens afecta als convenis amb les entitats socials, ja que a pesar que els signem, el procés fins a poder pagar-les no és ràpid i àgil”, ha lamentat Benlloch, “Vull ser optimista, estem defensant els interessos de la ciutat de la millor manera possible, ja que si no estiguérem gestionant bé, ja hauria fet fallida tot”, manifesta l’alcalde, qui destaca que “el que ocorre és molt greu i no és cap broma, la ciutadania no és conscient que quan gaudeix d’espais com el Botànic Calduch o el parc de Jaume I, del qual es deuen els terrenys i la seua urbanització, no és un espai municipal. Però amb responsabilitat i serietat treballarem per a fer entendre al Ministeri la peculiar situació que vivim, si cal reunint-nos per a explicar-li cara a cara tot allò que no s’entenga i per a garantir el benestar de la ciutat”, manifesta. D’aquesta manera, l’Benlloch apunta que és necessari que l’executiu done un poc de marge a l’Ajuntament mentre es fa una modificació puntual del PGOU, procés el qual està en mans de la Generalitat i que permetria en alguns casos d’urbanisme fer el pagament en forma d’aprofitaments.

Benefici polític

El primer edil ha assegurat que “no hi ha qui es crega que deixem les coses passar per traure rèdit polític com s’obstina el PP a dir, crec que si fora responsabilitat meua o de l’equip de govern ja ens hagueren denunciat”. Ha assegurat que no entén com l’oposició pot qüestionar tant la despesa en comunicació. “Vila-real és una ciutat de molta activitat i això ha d’arribar als veïns, molts dels quals es queixen que no s’assabentem dels esdeveniments. A més, estem ajudant a un sector vital com és el dels mitjans de comunicació que donen treball a molts professionals, així que si reduïm aquesta partida, mig milió d’euros no és res en comparació tot el que tenim damunt”, ha dit.

Així mateix, José Benlloch ha insistit que per a ell la solució no implica apujar impostos com l’IBI, l’ICIO o la taxa d’esports, el que seria el més fàcil. “Vila-real té un avantatge competitiu i atractiu enfront de la capital de província que ha de mantenir, ja que estant a menys de deu km i comptant amb estació soterrada, intermodal, port i vies de comunicació, les empreses continuen preferint venir a Vila-real, ja que tant allí com en els pobles del voltant es paga més. No vaig a renunciar a tot això per a pagar les sentències i empastres d’un altre”, ha afirmat contundent.