Vila-real traspassa la presidència del Consorci del Millars a Borriana amb el cabal ecològic com a repte de futur

Benlloch ha fet balanç dels treballs per protegir, millorar i donar a conéixer l’espai i es treballa en solucions artificials per a evitar pèrdues de l’aigua. S’han destinat als plans de millora continua en aquest espai de temps 70.000 euros repartits en 33 actuacions com la reparació de mobiliari, posada a punt de camins, la neteja i recuperació de l’assut de Corrents, entre altres

S.N./Vila-real Informació

La Junta Directiva del Consorci del Millars, formada pels Ajuntaments de Vila-real, Almassora, Borriana i Diputació de Castelló, ha celebrat l’última Junta de Govern a Vila-real, que després de dos anys de presidència traspassa la directiva al municipi de Borriana, a causa de l’establiment d’un torn rotatiu de dos anys per a cada municipi que forma part de l’ens.

Després d’un bieni, l’actual president i alcalde de Vila-real, José Benlloch, ha fet balanç de les gestions realitzades per a protegir, millorar i donar a conèixer el paratge natural. En la trobada també han participat les alcaldesses de Borriana, Maria Josep Safont –successora de Benlloch- i d’Almassora, Merche Galí, així com els regidors i tècnics de medi ambient dels municipis que formen part de l’ens, representants de la Diputació de Castelló com Salva Aguilella, diputat de Promoció Econòmica i que ha vingut en lloc de Luis Martínez, responsable i de la Generalitat com Juan Carlos Beltrán, director territorial de Medi Ambient, i també de les dues comunitats de regants de Vila-real i del Millars que s’integren a l’entitat.

José Benlloch ha assegurat que “han sigut dos anys de molt de treball per a complir amb els principals objectius del consorci. El primer d’ells ha estat centrat a donar a conèixer el magnífic tresor que tenim a la Plana i a reduir qualsevol impacte negatiu a aquest espai natural tan valuós i interessant”, explica Benlloch. El primer edil vila-realenc ha destacat la posada en valor i les gestions realitzades per a donar a conèixer el riu i el seu entorn gràcies a les noves tecnologies i ha posat com a exemple la sèrie documental audiovisual de 12 vídeos sobre l’espai fluvial que acaba de començar i que “mostra les bondats del nostre paratge des d’una perspectiva diferent perquè aprenguem a estimar-ho, a través de les tècniques més visuals i les últimes tecnologies”. L’alcalde ha recordat que s’ha complit deu anys des de la creació del Consorci i que dos anys abans havia sigut declarat espai protegit. “Es va lluitar molt per a aconseguir aquest règim i és que havia arribat a estar molt danyat, i era totalment necessari per al seu impuls”, ha afegit.

En segon lloc, Benlloch posa de manifest el treball de protecció i vigilància del paratge per a “evitar agressions de l’ésser humà” i la tasca pedagògica realitzada per a conscienciar sobre la importància de mantenir la biodiversitat. “En aquest temps, s’han controlat la caça i pesca furtiva, s’ha incrementat la vigilància nocturna i s’han recuperat algunes espècies i es lluita contra la invasió d’unes altres com el bisó o la tortuga americana que no fan cap bé a la nostra flora i fauna autòctones, a més de crear un vedat de pesca”, apunta.

El tercer objectiu està centrat en els plans de millora continua. “Però no tot és protegir, ja que hem de seguir millorant l’espai i açò és el que hem fet progressivament amb responsabilitat i ajustant-nos al pressupost”, indica Benlloch. En aquest sentit, recorda que s’han realitzat 33 actuacions, com la reparació de mobiliari i posada a punt de camins, la neteja i recuperació de l’assut dels Corrents -datat del segle XVII-, l’eliminació de canyes invasores als tres municipis, la replantació amb espècies autòctones, la instauració d’un protocol d’ús de les aigües o la fixació de la seu del Consorci al Centre de Natura. També assenyala la reconstrucció de miradors i la instal·lació de noves tanques de protecció amb material reciclat i resistent com a prova pilot. L’alcalde ha detallat que s’han destinat 70.000 euros a aquestes millores, que s’han tret de les aportacions que fa cada un dels membres, 60.000 cada consistori i 90.000 euros la Diputació, el que suma un capital anual de 270.000 euros.

A tot açò, se li suma la gestió dels recursos “com una oportunitat sostenible”, facilitant la pràctica del piragüisme i la natació i regulant la pesca, “tot perquè l’impacte de l’ésser humà siga mínim i compatible amb el mitjà natural”, explica el primer edil. “Les aigües del Millars són de les més aprofitades, tant per al reg, com per a l’oci i l’esport, i per açò, l’objectiu de present i de futur ha de ser seguir protegint aquest entorn, com fins ara ho hem fet, la qual cosa ens ha valgut un premi a la biodiversitat, ja que la col·laboració entre administracions també és un motiu d’orgull i un exemple a seguir”, manifesta Benlloch, qui agraeix als tècnics i experts el treball realitzat en aquest temps.

També s’ha tractat l’assumpte del cabal ecològic, que es defineix com l’aigua mínima necessària per a preservar els valors ecològics al llit fluvial d’aquest i José Benlloch ha indicat que el Millars mai es quedarà sense aigua però que hi ha alguns punts del riu com el de la N340 s’escampa a uns 100 metres quadrats d’amplitud i es produeixen pèrdues de 1000 litres per segon i l’aigua no arriba al mínim en parts com l’Assut de Borriana. “Són necessàries solucions com cabals artificials, és un dels grans reptes als quals hem de fer front i estem treballant en estudis per a trobar una solució”, ha dit l’alcalde, qui ha agraït el treball de la comissió tècnica del Consorci, la col·laboració de les administracions com la Diputació i la resta d’Ajuntaments, a més de la Comunitat de Regants de Vila-real i el Millars, que estan actuant com a interlocutors vàlids en l’elaboració del Pla Hidrològic Nacional de cara a l’any 2021 i també a Facsa, que s’ocupa de la gestió dels treball en l’espai protegit.