L’Atlètico de Madrid posa punt i final a la ratxa de nou jornades sense perdre (1-2)

El gol de Saúl Ñíguez en el minut 87 va resultar fatal de necessitat per a l’esquadra ‘grogueta’

El Villarreal tornava de l’aturada de lliga després d’una fantàstica ratxa de lliga en la qual va arribar a acumular fins a nou partits sense conéixer la derrota en el campionat domèstic. Impressionants xifres que il·lusionaven i feien somiar als groguets amb una ‘escalada’ de lliga, el cim de la qual és la lluita pels llocs europeus, que tan lluny han estat durant la primera part del curs.

Per a acostar-se a este objectiu, el primer escull era superar a l’Atlètic de Madrid, un desafiament tremendament complicat en tractar-se d’un dels millors equips i més corretjosos de tota la Primera Divisió.

Els primers minuts van ser una demostració de poder de tots dos conjunts, que van lluitar per fer-se amb la pilota en un enfrontament que prometia ser completament d’anada i tornada.

En el minut 6, Samuel Lino va poder avançar a l’equip visitant. Un fantàstic Filip va impedir el 0-1 amb una parada descomunal, en la qual va traure un peu providencial. Immediatament després, en el 8’, Witsel va rematar a gol un servici de cantonada botat des del flanc esquerre. Amb la rematada de cap del belga, s’avançava l’Atlético en La Cerámica (0-1).

Veure’s per davall en el marcador no va acoquinar al Submarí que va buscar el gol de la igualada en un encontre que mantenia un ritme frenètic. Guedes ho intentava amb una internada fantàstica que va solucionar Witsel quan el portugués buscava la passada arrere a l’interior de l’àrea. Sense treva, l’Atlètic va replicar amb un tir de Llorente que va tornar a detindre Filip amb una altra autèntica parada de llibre.

En els últims compassos, les constants imprecisions en camp contrari van impedir que l’equip de Marcelino acumulara més oportunitats de gol en una primera part en la qual va faltar una mica de precisió i assossec a l’hora d’elaborar les jugades.

En el començament del segon temps, el Villarreal va igualar la contesa amb un gol de Sorloth. El noruec va batre a Oblak amb un xut amb la cama esquerra molt precís al pal llunyà. L’acció del gol groguet va nàixer d’una pilota furtada per Coquelin i va vindre precedit per una assistència de Gerard en la frontal de l’àrea.

El 1-1 va tornar a animar el que estava sent un gran partit. El ritme del primer temps no sols es va mantindre, sinó que va augmentar amb escreix durant els primers minuts de la segona mitat.

Arribat l’equador del segon acte, Marcelino va començar al carrusel de canvis en l’esquadra local. Primer van ingressar Baena i Comensaña. Després va donar entrada a Morales. I finalment a Traoré i Pedraza, que tornava als terrenys de joc després de superar una lesió que li ha tingut lluny del verd durant diversos mesos. Cames fresques per a afrontar un final d’infart.

En el minut 74, Mosquera va poder convertir el 2-1 amb un tir des de la frontal en el qual li va pegar un poc mossegat i va detindre Oblak. Només dos minuts després, Morata va connectar un centre des de la dreta amb una rematada que va parar Filip blocant el cuir.

Els groguets van fregar de nou el segon a 5’ del final. Després d’una gran intercepció en zona de perill, Álex Baena va conduir fins a l’interior de l’àrea, es va internar i amb el taló va cedir arrere per a Dani Parejo, que arribava de segona línia per a pegar-li. El seu tir va marxar desviat per damunt de la porteria.

En un partit tan obert, l’Atlético va respondre amb contundència fent el 1-2 en la jugada immediatament posterior. En una de les poques oportunitats clares de gol que va tindre en la segona mitat, va assestar el colp de gràcia. Res va poder fer Filip en un tret molt escorat de Saúl.

Amb crueltat i després de moltíssim esforç dels grocs, se li va escapar el partit al Villarreal, que va meréixer puntuar davant la seua afició en un partit frenètic i amb molt de ritme.